No al Quart Cinturó

Bloc d'informació sobre el Quart Cinturó.

dimecres, de setembre 29, 2010

A qui l'interessa realment construir el Quart Cinturó?

Aquesta és la pregunta que es desprèn després d’analitzar en profunditat les més de 2800 pàgines de l’estudi informatiu del projecte, que podeu trobar al web ccqc.pangea.org/cinturo.htm.

Als radicals que porten prop de 20 anys volent tirar endavant aquesta infraestructura, titllant a la Campanya Contra el Quart Cinturó de cultura del NO, els ha sortit el tret per la culata. Després de fer-se públic l’estudi informatiu (EI), han de justificar la seva cultura del si a tot, doncs l'estudi de mobilitat indica clarament que aquesta obra no és justificable. S'han fet 45.000 enquestes a peu de carretera, el 90% en els peatges de la Roca i Martorell, i els resultats indiquen que només un 6% de vehicles utilitzen aquesta via per travessar l'àrea metropolitana (Girona-Tarragona i viceversa). Per tant, malgrat les mancances de l'estudi de mobilitat que es centra bàsicament en l'AP7, es pot deduir fàcilment que no cal una despesa pública faraònica, com la que representa el Quart Cinturó, per donar solucions de mobilitat al Vallès. Hi ha diverses actuacions alternatives, més barates i amb menys impacte ambiental, que donarien probablement resultats de descongestió millors. Aquestes alternatives fa anys que estan sobre la taula i es poden també consultar al mateix web.

Pensant localment, és evident que els castellarencs enlloc de travessar Sabadell l'hauríem de poder circumval·lar per poder accedir als principals eixos viaris, per incrementar la comoditat i la competitivitat de particulars i empreses. Però pensem que per aconseguir-ho no cal una via de sis carrils com la projectada, amb nusos d’accés saltant per sobre el Torrent de Colobrers, ni obrir una rasa de més de 20 metres de profunditat just a tocar de Togores. Amb actuacions més econòmiques, lògiques i amb menys impacte, guanyaríem el mateix en mobilitat. Aquestes propostes alternatives aporten solucions imaginatives i realistes a la mobilitat vallesana. Els radicals del si a tot, fins ara no les han volgut contrastar seriosament malgrat les dades aportades per l'EI, i han apostat cegament per una política cara i poc sostenible. Cal destacar a més que l'EI no compleix ni amb les normatives ambientals actualment en vigor, ni amb el Pla Territorial, i no té en consideració la normativa del procediment administratiu per fer l'Estudi d'Impacte Ambiental. Les deficiències són tan importants que El Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya ha presentat al·legacions per tots aquests aspectes.

Quan malgrat l'exposat, no es rebaten les propostes alternatives amb raonaments i dades objectives, i segueixen ferms en tirar endavant un projecte que fins i tot es salta la legalitat, és lícit preguntar-se: Quin interès real hi ha darrera la construcció del Quart Cinturó? Quins interessos hi ha darrera de les grans empreses d’obra pública? Quina relació hi ha entre aquestes empreses i el finançament dels partits polítics? Evidentment això només són cabòries. Cabòries, però, que legítimament seguirem tenint molts mentre els de la cultura del si a tot i a qualsevol preu no defensin les seves propostes amb dades i raonaments, dades realistes, assenyades, contrastades, i a més que donin resposta a un model de progrés adequat per a un país europeu del segle XXI. Ah!, i complint tots els requeriments que marca la legislació mediambiental.

Per aquestes raons et convidem aquest diumenge 3 d’octubre, a dos quarts de dotze, a l’estació de Renfe Centre de Sabadell per defensar un model de mobilitat assenyat, modern i de progrés, enfront d’un de radicalment insostenible i caducat, que ens hipoteca com a país modern i de futur. No al quart cinturó! Si tu ho vols, encara hi som a temps!

L'Altraveu per Castellar

dilluns, de setembre 27, 2010

El Quart Cinturó i els efectes secundaris del Golf de Can Bonvilà

El territori i el conflicte
Entre Terrassa i Sabadell i al nord de la via de RENFE hi dues grans realitats. A l’oest, el Golf de Can Bonvilà i a l’est l’espai agrícola de Sant Julià i Mas Canals. Són dos grans paquets clars que en una mirada al Google Earth es poden observar diàfanament. La foto aèria senyala clarament els dos tons de verd. L’artificial del camp de golf i el més de secà de la part agrícola. Antigament era un espai continuo, ara en són dos.

Hi ha encara més. Hi ha una petita franja de separació entre el Golf i la ciutat de Terrassa que es correspon amb els torrents de la Grípia i la Betzuca i amb la plana d’entre mig de la Torre de Mossèn Homs. Aquests espais són estimats a Terrassa i ho són amb raó, ja que formen part d’un rodal tan conegut com ho són a Sabadell Sant Julià i Mas Canals.

I ara arriba el Quart Cinturó. No vol passar pel mig del Golf i no hauria de passar tampoc pel mig de l’espai agrícola de Sant Julià i Mas Canals. La traça a exposició pública del Quart Cinturó estalvia el pas pel Golf, però es passeja pel mig de Mas Canals fins fer-ne dues meitats ridícules.

És difícil pensar que l’autovia passi per Golf. I tanmateix, una bona solució tècnica estalviaria crear més problemes del compte i una dificultat sempre s’ha de resoldre. Admetem que no cal i que no s’ha de passar pel mig del Golf, però tampoc admetem que calgui fer-ho per Sant Julià i Mas Canals. Tenim un problema i ignorar-lo és una renúncia a imposar la racionalitat.

Així doncs, l’existència del Golf limita molt les solucions de pas de la nova via entre Terrassa i Sabadell. I un efecte secundari del Golf és si haurem d’admetre una solució dolorosa que malmeti la part de Sabadell en aquest àmbit nord.

Hi ha solucions?
Hi són. La traça de la nova via pot passar alineada a la línia del ferrocarril. Es podria cobrir parcialment i podria connectar amb l’estació de Castell Arnau (ara Can Llong) per fer-la intermodal. Així deixaria tota la major part de Mas Canals lliure i sencera. Només quedaria limitada per la ronda oest de Sabadell, la qual en la part nord de Ca n’Oriac ja coincideix amb la traça del Quart Cinturó.

Per tal que aquesta solució sigui factible cal que la traça en la banda de Terrassa baixi des de la part nord de nucli urbà fins fer-se paral·lela a la traça del ferrocarril. I aquí topem amb una dificultat: és l’espai dels torrents de la Grípia i la Betzuca.

Terrassa, que ha estat molt promotora del Quart Cinturó, desitja que aquí li desaparegui el més ràpidament possible del seu terme municipal i que sigui Sabadell qui l’entomi, al cost que sigui.

De la mateixa manera que al llarg de la línia de RENFE es poden fer solucions integrades entre el Golf i el tall de les vies (la fèrria i la nova de vehicles), també a la part que mira Terrassa és possible fer-ho. Caldria resseguir, millor per dins que per fora, la façana oest del Golf. És possible fer-ho i fins i tot resultaria factible recuperar en altres indrets els espais que es perdessin. I aquest cost sempre serà menor que el de destruir Sant Julià i Mas Canals a Sabadell i el bosc de Can Bonvilà a Terrassa.

Es deixarà el municipi de Sabadell triturar Sant Julià - Mas Canals com un efecte secundari, com una torna demorada en el temps del projecte del Golf? O garantirem l’existència futura d’aquest espai?

Si Terrassa estima la Grípia i la Betzuca, Sabadell estima Sant Julià – Mas Canals. La solució hauria de ser acceptable per a totes dues ciutats. No que una ciutat passi el mort a l’altra.

La solució de traça al llarg del ferrocarril permet estacions intermodals a Can Llong i a Terrassa-Est, així com un accés directe a l’avinguda del 22 de juliol, que és com la Gran Via de Sabadell a Terrassa, el carrer fet al damunt del túnel del tren. I aquest accés relliga millor les dues ciutats i ho fa de manera més directa, que no pas fent excursions, com ara preveu la traça oficial del Quart Cinturó, per damunt del Golf.

Perdran Sabadell i Terrassa aquesta batalla i es deixaran destruir un espai significatiu al nord dels seus municipis? No hauria de ser així.

Demanem a les nostres autoritats la lucidesa de veure la jugada que hi ha ara sobre el tauler. Demanem que no siguin cecs i que no es facin ignorants d’una realitat que és la torna del Golf. Terrassa va autoritzar el Golf de Can Bonvilà i el va fer en el seu terme, però són inadmissibles els seus efectes secundaris i a la llarga, les bombes de dispersió soterrades i que estan a punt d’explotar en els termes municipals de Sabadell i Terrassa.

manel larrosa
setembre 2010

Traçat del Quart Cinturó entre Terrassa i Sabadell en la versió oficial de l'Estudi Informatiu:



Traçat alternatiu al llarg de la via del ferrocarril:




Etiquetes de comentaris: , ,

dissabte, de setembre 25, 2010

El Quart Cinturó són dures realitats

El Quart Cinturó són dures realitats...
... i molts espais greument amenaçats.

En aquesta presentació te'n fem cinc cèntims.

Però hi ha alternatives raonables.

Un país amb futur estima el seu territori!

dissabte, de setembre 18, 2010

Les raons del Quart Cinturó, per Fèlix de Blas

La decisió del Ministeri de Foment de publicar l’estudi informatiu del Quart Cinturó pot produir dues reaccions. La primera; desafecció política. Després de molts anys de debat, els partits polítics catalans arriben a un acord de mínims, sobre què i com ha de ser aquesta via, s’aprova al Parlament dins del Pla Territorial Metropolità de Barcelona amb el nom “Ronda del Vallès”. Desde Madrid, diuen que de Ronda del Vallès res de res, autovia pura i dura… I amb les mancances de l’estudi d’impacte ambiental actualitzat que marca la llei. Pels qui no entenem massa en política, aquesta actitud provoca un enorme desconcert. I més si afegim que l’Estudi s’ha publicat a finals de juliol, quan els ajuntaments i les entitats afectades estan de vacances i no tenen prou temps per analitzar-lo i fer al.legacions

La segona reacció podria ser buscar les raons per fer el Quart Cinturó.

Alguns diuen que el Quart Cinturó és necessari per descongestionar la B-30 i pel transport de mercaderies desde Algeciras fins a la Jonquera. La inversió s’ha de fer en el eix ferroviari del corredor mediterrani, doncs aquest transport és molt més rentable econòmica social i ambientalment.

Altres afirmen que cal fer Quart Cinturó per vertebrar els pobles del Vallès. Amb una autovia de tres carrils per sentit ? Cal apostar definitivament pel transport públic colectiu enlloc del vehicle privat. Invertir en la línia ferroviària orbital, recuperar els trajectes dels trens antics per trens lleugers o tranvies i millorar la xarxa secundària viària actual, com la carretera de Sabadell a Granollers.

I uns pocs asseguren que el Quart Cinturó és imprescindible pel progrés i el creixement econòmic del País. Això ja no s’ho creu ningú. Aquest fet ens ha de permetre canviar la mentalitat doncs no es pot admetre que el creixement sigui a costa de construir i fragmentar més el territori doncs si no posem ara el límit, en pocs anys tot el País quedarà enterrat sota l’asfalt i el formigó.

Pere Quart ja ho deia fa temps “com el Vallès no hi ha res” . I afegim “sempre que no s’hi construeixi cap carretera de més … “

Per això el 3 d’octubre tots a Sabadell per dir “ No al Quart Cinturó ! “


Fèlix de Blas. Grup d’Oposició al Quart Cinturó de Santa Eulàlia de Ronçana.

dimecres, de setembre 15, 2010

dimarts, de setembre 14, 2010

La punyalada, per Roger Prims i Vila

Ineptitud o mala fe? Mai acabem de saber quina d'aquestes qualitats guia determinades iniciatives polítiques, com ara presentar l'anunci d'informació pública del Quart Cinturó (l'anomenarem així, sense eufemismes orbitals) a tocar del mes d'agost, fet que situava el termini màxim per presentar al·legacions al projecte per al dijous 2 de setembre. No cal trencar-se gaire les banyes per entendre que una jugada com aquesta desactiva d'entrada qualsevol resposta organitzada potent i que la casta dirigent que ens ronda entén el concepte de participació ciutadana com un accessori cosmètic en l'exercici del poder al segle XXI. Tanmateix, o bé han estat conscients que se'ls veia massa el llautó (qui dimoni tenia temps d'estudiar-se com cal les 2800 pàgines de l'estudi informatiu en aquest termini i en ple mes d'agost?) o bé la ineptitud citada era qui guiava els seus passos perquè el termini de presentació d'al·legacions s'ha acabat ampliant fins al 4 d'octubre. Un bri de racionalitat benvinguda.

Però si l'anunci d'informació pública ja grinyolava pel fet d'haver-se fet efectiu el 30 de juliol (cada vegada que ho esmento me'n faig creus), el respecte a la pròpia legalitat ambiental espanyola ja fa una pudor de socarrim que tomba d'esquena: l'estudi informatiu no es podia fer públic sense haver clos abans un procés de tramitació ambiental que inclou consultes que s'han de traslladar a les parts afectades, fet que es va produir al juny; doncs bé, com es pot llegir a la nota de premsa del 16 de juliol d'enguany de la Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC), tot plegat ens condueix a un període d'almenys cinc mesos (en situem al 16 de novembre) abans la Dirección General de Carreteras no pugui iniciar la redacció d'un estudi d'impacte ambiental. Què ha succeït? Doncs que s'ha fet valer (s'ha convalidat per ser més exactes) un estudi anterior del 2004, ja caducat d'acord amb la legislació ambiental i així reconegut per una resolució del propi Ministerio de Fomento de l'abril d'aquest mateix any per tirar endavant l'anunci del 30 de juliol.

Així que quin és l'escenari se'ns presenta? A banda d'enfrontar-nos a un projecte que es passa per l'arc del triomf la legalitat ambiental o alguns preceptes del propi Pla d'Energia de Catalunya, a banda d'això, deia, i com assenyala la CCQC en particular i el sentit comú en general, això no respon a res més que a un interès electoralista particular del PSOE d'aquí, interessat en sintonitzar amb el poder socio-econòmic del país, malgrat aquesta façana progre tan estiregassada que s'entesten en mostrar (i que tan bé els ha anat històricament, no ens enganyem). Un fet que entra en la lògica d'anunciar, per exemple, que Chery, l'empresa automobilística del govern xinès, la més contaminant del sector, que paga sous de misèria als seus treballadors i que està perseguida per plagi per Daewoo i Nissan, entre d'altres mèrits, vindrà a instal·lar-se a la comunitat autònoma catalana i que crearà llocs de treball i que tot seran flors i violes. Au va.

I als que fa gairebé vint anys que ens enfrontem al Quart Cinturó, al costat o dins mateix de la CCQC, des de fora o des de dins dels ajuntaments, a nivell particular o en equip, ens queda el de sempre, restar aquí, tossudament alçats que diria el de Verges, defensant la terra. I defensar la terra en aquest cas no és pas oposar-se al progrés: és oposar-se a un determinat concepte de progrés que té el seu esquema fundacional en el desarrollismo franquista i que ha conegut un auge esplendorós amb la mentalitat nou-rica dels governants espanyols i catalans que basen les seves estratègies de desenvolupament econòmic en apostes caduques farcides d'interessos inconfessables i la resolució dels problemes del personal en funció de la durada de les legislatures.

Més textos de Roger Prims i Vila en el seu bloc http://sensefruirdelestipendi.blogspot.com/

dissabte, de setembre 11, 2010

La tramitació ambiental del Quart Cinturó, recorreguda

La Campanya Contra el Quart Cinturó presentarà el 14 de setembre un recurs d'alçada contra la resolució del Ministerio de Medio Ambiente, Rural y Marino (MARM) del passat 23 de juliol (consulteu-la aquí). Aquesta resolució és una peça clau en la manipulació administrativa que va possibilitar l'anunci d'informació pública de l'estudi informatiu del Quart Cinturó abans d'iniciar les consultes ambientals prèvis preceptives (consulteu la nostra nota de premsa de 16 de juliol, aquí).

La resolució de 23 de juliol del MARM convalidà les consultes ambientals del 2004. Aquestes consultes havien caducat d'acord amb la legislació ambiental (RDL 1/2008, article 10.2), tal com ja reconeixia una resolució del mateix Ministerio del 22 d'abril de 2010 (consulteu-la aquí). Alhora, aquestes consultes no varen comptar amb la preceptiva consulta a l'òrgan ambiental de la comunitat autònoma (RDL 1/2008, article 4.3).

La convalidació (el nom tècnic és "conservació d'actes i tràmits", regulats per l'article 66 de la Ley 30/1992), que s'ha aprovat al marge de la legislació ambiental, només és admissible en els casos en què la nova tramitació administrativa no aportaria cap novetat en la repetició del tràmit administratiu. Aquest no és el cas, ja que d'ençà del 2005 hi ha hagut una innovació significativa en l'àmbit legislatiu i de planificació sectorial i territorial que l'estudi informatiu obvia (Xarxa Natura 2000, Zones de protecció especial de l'ambient atmosfèric i Pla d'actuació per a la millora de la qualitat de l'aire als municipis declarats zones d'especial protecció, Directrius Nacionals de Mobilitat, Pla Director de Mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona, Pla d'Infraestructures de Transport de Catalunya, Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge, Pla per la mitigació del Canvi Climàtic, Pla Territorial Parcial de la Regió Metropolitana de Barcelona...).

El tràmit de consultes prèvies que s'ha vulnerat hauria pogut permetre integrar tots aquest aspectes i d'altres en l'estudi d'impacte ambiental, que haurien condicionat l'estudi informatiu. La convalidació no fa més que alterar la tramitació ambiental i pervertir-la, tot obligant a fer aquestes observacions en forma d'al·legació, de manera que l'estudi informatiu pot acabar tenint, com té, una molt baixa solvència tècnica i seguretat jurídica. Per si no fos poc, la convalidació s'ha realitzat sense donar-ne trasllat a totes les parts comparegudes en les consultes del 2004 (una llarga llista d'administracions i entitats) i, per tant, crea indefensió jurídica. Així, la convalidació, a més d'estar absolutament injustificada, atempta de ple contra l'economia de tramitació administrativa que pretén protegir: tot es pot acabar amb l'obligació de refer tot el procediment.

És evident que aquest recurs comporta un increment de les demandes de revisió del procediment que haurà d'encarar el MARM després de l'anunci dimarts passat (consulteu aquí) de la interposició d'un requeriment previ per part del Departament de Medi Ambient i Habitatge amb uns continguts molt similars als que presentem en el recurs de la Campanya. Hem d'esperar que, amb independència de l'opinió que genera aquesta infraestructura, alguns ajuntaments s'hi afegeixin per tal d'assegurar les garanties processals que tot projecte públic ha de tenir.

D'aquesta manera, les presses electoralistes que han provocat forçar al límit de la legalitat (hauríem de dir il·legalitat) la tramitació administrativa es converteixen en els millors aliats de la Campanya Contra el Quart Cinturó i de la veritable defensa de l'interès públic.