No al Quart Cinturó

Territori, Sostenibilitat i Quart Cinturó

2011-01-14T23:41:00.001+01:00

És sorprenent que un nou Departament de la Generalitat que es diu Territori i Sostenibilitat pugui impulsar la construcció del Quart Cinturó. Pel nom, sembla que hauria de tenir molt clar que defensar i protegir la riquesa del territori hauria de ser un dels seus principals objectius. Doncs no, cal fragmentar-lo i urbanitzar-lo per crear “riquesa”. Una autovia de sis a vuit carrils, plè de cotxes privats i camions consumint petroli a tort i a dret és fer una política que afavoreix la “Sostenibilitat” ?

L’ Honorable Conseller Lluís Recoder va dir no fa massa que defensava la construcció del Quart Cinturó perquè al voltant d’on hi ha una nova via, es crea riquesa doncs les empreses s’estableixen aprop i així es reactivaria l’economia del país.

Si això fos cert, els pobles afectats pel pas de l’autovia estarien encantats i esperant amb candeletes l’ infraestructura, però la prova és que ajuntaments com Lliçà d’Amunt, o les Franqueses del Vallès per unanimitat de totes les forces polítiques no volen ni sentir a parlar del pas del Quart Cinturó pel seu municipi. I més si afegim les prop de 6.000 alegacions al’Estudi Informatiu que s’han fet desde el territori.

No té cap sentit construir noves vies per reactivar l’economia quan per exemple a Belloc d’Urgell hi ha un polígon industrial a tocar de l’autovia A2 on no s’ha venut ni una sola parcela desde que es va urbanitzar ara fa uns anys. És molt il.lustratiu veure els ramats de xais pasturant al polígon menjant-se la herba de les parcel.les buides …

La causa que l’economia no creixi és una conseqüència directa de la crisi del capitalisme, el lliure mercat , l’especulació i la globalització, i no pas per la manca d’aquest tipus d’infraestructures. Que no ens enganyin !

Ara per ara la línia ferroviaria orbital està en fase d’estudi. Tenim les obres del desdoblament de l’Eix transversal en procés. Al maig la Unió Europea impulsarà la construcció del tant reclamat corredor ferroviari del Mediterrani, una infraestructura que permetrà interconectar per tren els ports del Mediterrani per fer arribar les mercaderies desde Algeciras fins al nord d’Europa.

Ara, la prioritat està en la millora de la carretera que va de Granollers a Sabadell, impulsar una bona xarxa de transport públic que conecti el Vallès amb les comarques veines i desdoblar i modernitzar la línia de Rodalies de Vic. Quan això estigui fet i en funcionament la construcció del Quart Cinturó ja no tindrà cap raó ni justificació.

Totes les persones es poden equivocar, però rectificar és de savis i més si tenen alta responsabilitat política. Demanem un cop més que no ens defraudin …

Fèlix de Blas. Grup d’oposició del Quart Cinturó de Santa Eulàlia de Ronçana

Les incoherències del Quart Cinturó, per Fèlix de Blas

2010-10-20T23:42:00.002+02:00

És curiós veure com la gent canvia d’opinió davant del traçat del quart cinturó. Persones que estaven en contra que l’autovia passés per el seu poble, ara que no hi passa diuen: “Que la facin !” I al revés. Els qui estaven a favor i ara els hi passa aprop de casa seva, no el volen. Però en que quedem ? Si és tant necessari que el facin i si no ho és, doncs no. Independentment de per on passi.
Però realment és necessari construir el quart cinturò ?

L’estudi informatiu entre Terrassa i Granollers fet a una oficina del Ministerio de Fomento a Madrid entre moltíssimes mancances a nivell tècnic, territorial, ambiental i social, justifica la seva construcció amb uns números gens creibles. Segons aquest estudi el tram Terrassa Granollers té un cost 11,2 milions d’euros per quilòmetre. Però la realitat és que el cost del tram Abrera Terrassa serà d’uns 26,49 milons d’euros cada quilòmetre, és a dir més del doble. Sobre un pressupost total de 387 milions d’euros per tot el tram Terrassa Granollers, extrapolant el cost real del tram Abrera Terrassa i només que es fes cas d’agunes al.legacions el cost real seria de prop de 1.500 milions d’euros …

Però el que m’ha cridat més l’atenció és el comentari d’un polític que aspira a governar el país. Diu que el fet que les obres del tram Viladecavalls Terrassa estiguin aturades és una catàstrofe pel País ! Mireu on ha arribat la humanitat que amb la seva ambició de fer-se ric ha fet que la riquesa del territori es transformi en asfalt i formigó. La catàstrofe és que s’han iniciat unes obres que mai no haurien d’haver començat.
Increible però cert.

El dia que l’Eix Transvesrsal estigui desdoblat, el corredor ferroviari del Mediterrani construit i a plè rendiment, els pobles del Vallès comunicats entre ells amb una bona xarxa de trens i tranvies, la línia orbital ferroviària acabada i les carreteres actuals millorades serà el moment de plantejar-nos si cal fer el quart citnuró. Ara no toca !

Ara ja anys i panys que es parla d’aquesta autovia. El fet és que amb aquest temps, hi ha hagut almenys 9 manifestacions en contra del quart cinturó amb un seguiment massiu de gent. I quantes manifestacions a favor ? Ni una.
Proposo que els qui estan a favor, s’organitzin i convoquin una manifestació a favor del quart cinturó. A veure quans hi van ?
Jo, segur que no …

Fèlix de Blas.
Grup d’Oposició al quart cinturó de Santa Eulàlia de Ronçana.

El Vallès SENSE el Quart Cinturó

2010-10-02T01:23:00.004+02:00

Quart Cinturó: tot s’hi val?

2010-10-01T00:50:00.002+02:00

Forçat pel calendari electoral, el Ministerio de Fomento ha tret a exposició pública l’Estudi informatiu del Cierre de la autovía Orbital de Barcelona, o sigui el Quart Cinturó, entre Terrassa i Granollers. Es posa així de manifest el veritable caràcter d’una autovia dibuixada i promoguda des de Madrid.

L’intent d’imposar el Quart Cinturó sigui com sigui ha comportat que aquest avantprojecte s’hagi tramitat de manera absolutament fraudulenta, en no haver respectat els tràmits legals necessaris, malgrat el Ministerio de Medio Ambiente havia declarat a l’abril de 2010 la caducitat de l’avaluació ambiental que s’havia fet l’any 2004. Des de llavors s’han succeït importants canvis en l’àmbit legislatiu i de planificació que afecten directament al projecte i que requeririen un nou procediment d’avaluació ambiental.

La vulneració de la legalitat impulsada i justificada des del govern central, però també des de Catalunya, amb les greus declaracions del conseller Joaquim Nadal avalant el frau, o la negativa d’alguns ajuntaments, com el de Sabadell, a reclamar una nova avaluació ambiental, fa palès que volen imposar aquesta via a qualsevol preu, encara que sigui menyspreant el territori i la legalitat.

L’Estudi informatiu també ha posat fi als intents de confondre l’opinió pública amb eufemismes, com ara denominar-lo Ronda del Vallès. L’avantprojecte deixa clar que el Ministerio de Fomento no pretén construir infraestructures per vertebrar el territori metropolità, sinó per fomentar encara més el trànsit de vehicles. Per als defensors del Quart Cinturó, el Vallès és tan sols un corredor de pas entre el sud de la península i la frontera francesa.

Amb aquest concepte, el Quart Cinturó travessa de manera sagnant tot el Vallès, des de Terrassa fins Marata, destruint al seu pas els camps i boscos de Can Bon Vilar, Ca n’Ustrell i Mas Canals, el Torrent de Colobrers, Can Moragues i els boscos de Togores i Can Vilar, per continuar malmetent els sistemes del RiuTort i els boscos de Can Canyameres on s’endinsa cap els conreus de Sentmenat i de Caldes, fins les planes agrícoles del Vallès Oriental.

La destrucció d’aquests espais tan emblemàtics com imprescindibles per a mantenir la biodiversitat del Vallès tindria uns costos ambientals, socials i territorials inassumibles. La construcció del Quart Cinturó comportaria en un termini no llunyà un augment de la pressió urbanitzadora fins fer desaparèixer els darrers espais lliures de la plana. El procés de transformació del territori seria similar al que ha patit la zona de la B-30.

El més greu és que tot i aquesta destrucció el Quart Cinturó no resoldria els principals problemes de mobilitat que té el Vallès i la regió metropolitana, tal i com avalen diferents estudis de mobilitat. Al contrari, els prop de 1.500 milions d’euros que costaria la seva construcció no s’invertirien en altres prioritats i altres infraestructures realment necessàries per millorar les comunicacions.

La millora de les comunicacions no passa per construir el Quart Cinturó, sinó que passa per reduir la mobilitat basada en el vehicle privat i potenciar una veritable xarxa ferroviària de passatgers i mercaderies que doni servei a tot el territori i per gestionar millor les infraestructures existents adequant l’actual xarxa viària i retirant els peatges. És a dir, una mobilitat basada en criteris de sostenibilitat i de respecte pel territori que faci compatible les comunicacions amb la preservació dels espais naturals.

Hi ha alternatives. No s’hi val tot. No podem acceptar projectes tan destructius que hipotequin el futur del país.

Qui assumirà la responsabilitat d’haver destruït els darrers espais naturals del Vallès; d’haver col·laborat a malmetre el medi i la salut pública; d’haver gastat tants diners públics en una obra que no resol les necessitats de mobilitat? Les organitzacions polítiques, institucions i administracions que avalen el nefast projecte del Quart Cinturó reconeixeran algun dia aquests greuges?

Apel·lem a la responsabilitat política i ètica per no deixar a les generacions futures una ciutat, un Vallès i un país sense vida i sense futur.

Isidre Soler i Virginia Domínguez, Regidors de l'Entesa per Sabadell

[Publicat al Diari de Sabadell el 29/09/2010]

A qui l'interessa realment construir el Quart Cinturó?

2010-09-29T16:11:00.007+02:00

Aquesta és la pregunta que es desprèn després d’analitzar en profunditat les més de 2800 pàgines de l’estudi informatiu del projecte, que podeu trobar al web ccqc.pangea.org/cinturo.htm.

Als radicals que porten prop de 20 anys volent tirar endavant aquesta infraestructura, titllant a la Campanya Contra el Quart Cinturó de cultura del NO, els ha sortit el tret per la culata. Després de fer-se públic l’estudi informatiu (EI), han de justificar la seva cultura del si a tot, doncs l'estudi de mobilitat indica clarament que aquesta obra no és justificable. S'han fet 45.000 enquestes a peu de carretera, el 90% en els peatges de la Roca i Martorell, i els resultats indiquen que només un 6% de vehicles utilitzen aquesta via per travessar l'àrea metropolitana (Girona-Tarragona i viceversa). Per tant, malgrat les mancances de l'estudi de mobilitat que es centra bàsicament en l'AP7, es pot deduir fàcilment que no cal una despesa pública faraònica, com la que representa el Quart Cinturó, per donar solucions de mobilitat al Vallès. Hi ha diverses actuacions alternatives, més barates i amb menys impacte ambiental, que donarien probablement resultats de descongestió millors. Aquestes alternatives fa anys que estan sobre la taula i es poden també consultar al mateix web.

Pensant localment, és evident que els castellarencs enlloc de travessar Sabadell l'hauríem de poder circumval·lar per poder accedir als principals eixos viaris, per incrementar la comoditat i la competitivitat de particulars i empreses. Però pensem que per aconseguir-ho no cal una via de sis carrils com la projectada, amb nusos d’accés saltant per sobre el Torrent de Colobrers, ni obrir una rasa de més de 20 metres de profunditat just a tocar de Togores. Amb actuacions més econòmiques, lògiques i amb menys impacte, guanyaríem el mateix en mobilitat. Aquestes propostes alternatives aporten solucions imaginatives i realistes a la mobilitat vallesana. Els radicals del si a tot, fins ara no les han volgut contrastar seriosament malgrat les dades aportades per l'EI, i han apostat cegament per una política cara i poc sostenible. Cal destacar a més que l'EI no compleix ni amb les normatives ambientals actualment en vigor, ni amb el Pla Territorial, i no té en consideració la normativa del procediment administratiu per fer l'Estudi d'Impacte Ambiental. Les deficiències són tan importants que El Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya ha presentat al·legacions per tots aquests aspectes.

Quan malgrat l'exposat, no es rebaten les propostes alternatives amb raonaments i dades objectives, i segueixen ferms en tirar endavant un projecte que fins i tot es salta la legalitat, és lícit preguntar-se: Quin interès real hi ha darrera la construcció del Quart Cinturó? Quins interessos hi ha darrera de les grans empreses d’obra pública? Quina relació hi ha entre aquestes empreses i el finançament dels partits polítics? Evidentment això només són cabòries. Cabòries, però, que legítimament seguirem tenint molts mentre els de la cultura del si a tot i a qualsevol preu no defensin les seves propostes amb dades i raonaments, dades realistes, assenyades, contrastades, i a més que donin resposta a un model de progrés adequat per a un país europeu del segle XXI. Ah!, i complint tots els requeriments que marca la legislació mediambiental.

Per aquestes raons et convidem aquest diumenge 3 d’octubre, a dos quarts de dotze, a l’estació de Renfe Centre de Sabadell per defensar un model de mobilitat assenyat, modern i de progrés, enfront d’un de radicalment insostenible i caducat, que ens hipoteca com a país modern i de futur. No al quart cinturó! Si tu ho vols, encara hi som a temps!

L'Altraveu per Castellar

El Quart Cinturó i els efectes secundaris del Golf de Can Bonvilà

2010-09-27T16:13:00.003+02:00

El territori i el conflicte

Entre Terrassa i Sabadell i al nord de la via de RENFE hi dues grans realitats. A l’oest, el Golf de Can Bonvilà i a l’est l’espai agrícola de Sant Julià i Mas Canals. Són dos grans paquets clars que en una mirada al Google Earth es poden observar diàfanament. La foto aèria senyala clarament els dos tons de verd. L’artificial del camp de golf i el més de secà de la part agrícola. Antigament era un espai continuo, ara en són dos.

Hi ha encara més. Hi ha una petita franja de separació entre el Golf i la ciutat de Terrassa que es correspon amb els torrents de la Grípia i la Betzuca i amb la plana d’entre mig de la Torre de Mossèn Homs. Aquests espais són estimats a Terrassa i ho són amb raó, ja que formen part d’un rodal tan conegut com ho són a Sabadell Sant Julià i Mas Canals.

I ara arriba el Quart Cinturó. No vol passar pel mig del Golf i no hauria de passar tampoc pel mig de l’espai agrícola de Sant Julià i Mas Canals. La traça a exposició pública del Quart Cinturó estalvia el pas pel Golf, però es passeja pel mig de Mas Canals fins fer-ne dues meitats ridícules.

És difícil pensar que l’autovia passi per Golf. I tanmateix, una bona solució tècnica estalviaria crear més problemes del compte i una dificultat sempre s’ha de resoldre. Admetem que no cal i que no s’ha de passar pel mig del Golf, però tampoc admetem que calgui fer-ho per Sant Julià i Mas Canals. Tenim un problema i ignorar-lo és una renúncia a imposar la racionalitat.

Així doncs, l’existència del Golf limita molt les solucions de pas de la nova via entre Terrassa i Sabadell. I un efecte secundari del Golf és si haurem d’admetre una solució dolorosa que malmeti la part de Sabadell en aquest àmbit nord.

Hi ha solucions?
Hi són. La traça de la nova via pot passar alineada a la línia del ferrocarril. Es podria cobrir parcialment i podria connectar amb l’estació de Castell Arnau (ara Can Llong) per fer-la intermodal. Així deixaria tota la major part de Mas Canals lliure i sencera. Només quedaria limitada per la ronda oest de Sabadell, la qual en la part nord de Ca n’Oriac ja coincideix amb la traça del Quart Cinturó.

Per tal que aquesta solució sigui factible cal que la traça en la banda de Terrassa baixi des de la part nord de nucli urbà fins fer-se paral·lela a la traça del ferrocarril. I aquí topem amb una dificultat: és l’espai dels torrents de la Grípia i la Betzuca.

Terrassa, que ha estat molt promotora del Quart Cinturó, desitja que aquí li desaparegui el més ràpidament possible del seu terme municipal i que sigui Sabadell qui l’entomi, al cost que sigui.

De la mateixa manera que al llarg de la línia de RENFE es poden fer solucions integrades entre el Golf i el tall de les vies (la fèrria i la nova de vehicles), també a la part que mira Terrassa és possible fer-ho. Caldria resseguir, millor per dins que per fora, la façana oest del Golf. És possible fer-ho i fins i tot resultaria factible recuperar en altres indrets els espais que es perdessin. I aquest cost sempre serà menor que el de destruir Sant Julià i Mas Canals a Sabadell i el bosc de Can Bonvilà a Terrassa.

Es deixarà el municipi de Sabadell triturar Sant Julià - Mas Canals com un efecte secundari, com una torna demorada en el temps del projecte del Golf? O garantirem l’existència futura d’aquest espai?

Si Terrassa estima la Grípia i la Betzuca, Sabadell estima Sant Julià – Mas Canals. La solució hauria de ser acceptable per a totes dues ciutats. No que una ciutat passi el mort a l’altra.

La solució de traça al llarg del ferrocarril permet estacions intermodals a Can Llong i a Terrassa-Est, així com un accés directe a l’avinguda del 22 de juliol, que és com la Gran Via de Sabadell a Terrassa, el carrer fet al damunt del túnel del tren. I aquest accés relliga millor les dues ciutats i ho fa de manera més directa, que no pas fent excursions, com ara preveu la traça oficial del Quart Cinturó, per damunt del Golf.

Perdran Sabadell i Terrassa aquesta batalla i es deixaran destruir un espai significatiu al nord dels seus municipis? No hauria de ser així.

Demanem a les nostres autoritats la lucidesa de veure la jugada que hi ha ara sobre el tauler. Demanem que no siguin cecs i que no es facin ignorants d’una realitat que és la torna del Golf. Terrassa va autoritzar el Golf de Can Bonvilà i el va fer en el seu terme, però són inadmissibles els seus efectes secundaris i a la llarga, les bombes de dispersió soterrades i que estan a punt d’explotar en els termes municipals de Sabadell i Terrassa.

manel larrosa
setembre 2010

Traçat del Quart Cinturó entre Terrassa i Sabadell en la versió oficial de l'Estudi Informatiu:

Traçat alternatiu al llarg de la via del ferrocarril:

El Quart Cinturó són dures realitats

2010-09-25T16:17:00.003+02:00

El Quart Cinturó són dures realitats...
... i molts espais greument amenaçats.

En aquesta presentació te'n fem cinc cèntims.

Però hi ha alternatives raonables.

Un país amb futur estima el seu territori!

Les raons del Quart Cinturó, per Fèlix de Blas

2010-09-18T23:01:00.003+02:00

La decisió del Ministeri de Foment de publicar l’estudi informatiu del Quart Cinturó pot produir dues reaccions. La primera; desafecció política. Després de molts anys de debat, els partits polítics catalans arriben a un acord de mínims, sobre què i com ha de ser aquesta via, s’aprova al Parlament dins del Pla Territorial Metropolità de Barcelona amb el nom “Ronda del Vallès”. Desde Madrid, diuen que de Ronda del Vallès res de res, autovia pura i dura… I amb les mancances de l’estudi d’impacte ambiental actualitzat que marca la llei. Pels qui no entenem massa en política, aquesta actitud provoca un enorme desconcert. I més si afegim que l’Estudi s’ha publicat a finals de juliol, quan els ajuntaments i les entitats afectades estan de vacances i no tenen prou temps per analitzar-lo i fer al.legacions

La segona reacció podria ser buscar les raons per fer el Quart Cinturó.

Alguns diuen que el Quart Cinturó és necessari per descongestionar la B-30 i pel transport de mercaderies desde Algeciras fins a la Jonquera. La inversió s’ha de fer en el eix ferroviari del corredor mediterrani, doncs aquest transport és molt més rentable econòmica social i ambientalment.

Altres afirmen que cal fer Quart Cinturó per vertebrar els pobles del Vallès. Amb una autovia de tres carrils per sentit ? Cal apostar definitivament pel transport públic colectiu enlloc del vehicle privat. Invertir en la línia ferroviària orbital, recuperar els trajectes dels trens antics per trens lleugers o tranvies i millorar la xarxa secundària viària actual, com la carretera de Sabadell a Granollers.

I uns pocs asseguren que el Quart Cinturó és imprescindible pel progrés i el creixement econòmic del País. Això ja no s’ho creu ningú. Aquest fet ens ha de permetre canviar la mentalitat doncs no es pot admetre que el creixement sigui a costa de construir i fragmentar més el territori doncs si no posem ara el límit, en pocs anys tot el País quedarà enterrat sota l’asfalt i el formigó.

Pere Quart ja ho deia fa temps “com el Vallès no hi ha res” . I afegim “sempre que no s’hi construeixi cap carretera de més … “

Per això el 3 d’octubre tots a Sabadell per dir “ No al Quart Cinturó ! “

Fèlix de Blas. Grup d’Oposició al Quart Cinturó de Santa Eulàlia de Ronçana.

2010-09-15T21:50:00.003+02:00

La punyalada, per Roger Prims i Vila

2010-09-14T01:14:00.006+02:00

Ineptitud o mala fe? Mai acabem de saber quina d'aquestes qualitats guia determinades iniciatives polítiques, com ara presentar l'anunci d'informació pública del Quart Cinturó (l'anomenarem així, sense eufemismes orbitals) a tocar del mes d'agost, fet que situava el termini màxim per presentar al·legacions al projecte per al dijous 2 de setembre. No cal trencar-se gaire les banyes per entendre que una jugada com aquesta desactiva d'entrada qualsevol resposta organitzada potent i que la casta dirigent que ens ronda entén el concepte de participació ciutadana com un accessori cosmètic en l'exercici del poder al segle XXI. Tanmateix, o bé han estat conscients que se'ls veia massa el llautó (qui dimoni tenia temps d'estudiar-se com cal les 2800 pàgines de l'estudi informatiu en aquest termini i en ple mes d'agost?) o bé la ineptitud citada era qui guiava els seus passos perquè el termini de presentació d'al·legacions s'ha acabat ampliant fins al 4 d'octubre. Un bri de racionalitat benvinguda.

Però si l'anunci d'informació pública ja grinyolava pel fet d'haver-se fet efectiu el 30 de juliol (cada vegada que ho esmento me'n faig creus), el respecte a la pròpia legalitat ambiental espanyola ja fa una pudor de socarrim que tomba d'esquena: l'estudi informatiu no es podia fer públic sense haver clos abans un procés de tramitació ambiental que inclou consultes que s'han de traslladar a les parts afectades, fet que es va produir al juny; doncs bé, com es pot llegir a la nota de premsa del 16 de juliol d'enguany de la Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC), tot plegat ens condueix a un període d'almenys cinc mesos (en situem al 16 de novembre) abans la Dirección General de Carreteras no pugui iniciar la redacció d'un estudi d'impacte ambiental. Què ha succeït? Doncs que s'ha fet valer (s'ha convalidat per ser més exactes) un estudi anterior del 2004, ja caducat d'acord amb la legislació ambiental i així reconegut per una resolució del propi Ministerio de Fomento de l'abril d'aquest mateix any per tirar endavant l'anunci del 30 de juliol.

Així que quin és l'escenari se'ns presenta? A banda d'enfrontar-nos a un projecte que es passa per l'arc del triomf la legalitat ambiental o alguns preceptes del propi Pla d'Energia de Catalunya, a banda d'això, deia, i com assenyala la CCQC en particular i el sentit comú en general, això no respon a res més que a un interès electoralista particular del PSOE d'aquí, interessat en sintonitzar amb el poder socio-econòmic del país, malgrat aquesta façana progre tan estiregassada que s'entesten en mostrar (i que tan bé els ha anat històricament, no ens enganyem). Un fet que entra en la lògica d'anunciar, per exemple, que Chery, l'empresa automobilística del govern xinès, la més contaminant del sector, que paga sous de misèria als seus treballadors i que està perseguida per plagi per Daewoo i Nissan, entre d'altres mèrits, vindrà a instal·lar-se a la comunitat autònoma catalana i que crearà llocs de treball i que tot seran flors i violes. Au va.

I als que fa gairebé vint anys que ens enfrontem al Quart Cinturó, al costat o dins mateix de la CCQC, des de fora o des de dins dels ajuntaments, a nivell particular o en equip, ens queda el de sempre, restar aquí, tossudament alçats que diria el de Verges, defensant la terra. I defensar la terra en aquest cas no és pas oposar-se al progrés: és oposar-se a un determinat concepte de progrés que té el seu esquema fundacional en el desarrollismo franquista i que ha conegut un auge esplendorós amb la mentalitat nou-rica dels governants espanyols i catalans que basen les seves estratègies de desenvolupament econòmic en apostes caduques farcides d'interessos inconfessables i la resolució dels problemes del personal en funció de la durada de les legislatures.

Més textos de Roger Prims i Vila en el seu bloc http://sensefruirdelestipendi.blogspot.com/

La tramitació ambiental del Quart Cinturó, recorreguda

2010-09-11T00:13:00.003+02:00

La Campanya Contra el Quart Cinturó presentarà el 14 de setembre un recurs d'alçada contra la resolució del Ministerio de Medio Ambiente, Rural y Marino (MARM) del passat 23 de juliol (consulteu-la aquí). Aquesta resolució és una peça clau en la manipulació administrativa que va possibilitar l'anunci d'informació pública de l'estudi informatiu del Quart Cinturó abans d'iniciar les consultes ambientals prèvis preceptives (consulteu la nostra nota de premsa de 16 de juliol, aquí).

La resolució de 23 de juliol del MARM convalidà les consultes ambientals del 2004. Aquestes consultes havien caducat d'acord amb la legislació ambiental (RDL 1/2008, article 10.2), tal com ja reconeixia una resolució del mateix Ministerio del 22 d'abril de 2010 (consulteu-la aquí). Alhora, aquestes consultes no varen comptar amb la preceptiva consulta a l'òrgan ambiental de la comunitat autònoma (RDL 1/2008, article 4.3).

La convalidació (el nom tècnic és "conservació d'actes i tràmits", regulats per l'article 66 de la Ley 30/1992), que s'ha aprovat al marge de la legislació ambiental, només és admissible en els casos en què la nova tramitació administrativa no aportaria cap novetat en la repetició del tràmit administratiu. Aquest no és el cas, ja que d'ençà del 2005 hi ha hagut una innovació significativa en l'àmbit legislatiu i de planificació sectorial i territorial que l'estudi informatiu obvia (Xarxa Natura 2000, Zones de protecció especial de l'ambient atmosfèric i Pla d'actuació per a la millora de la qualitat de l'aire als municipis declarats zones d'especial protecció, Directrius Nacionals de Mobilitat, Pla Director de Mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona, Pla d'Infraestructures de Transport de Catalunya, Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge, Pla per la mitigació del Canvi Climàtic, Pla Territorial Parcial de la Regió Metropolitana de Barcelona...).

El tràmit de consultes prèvies que s'ha vulnerat hauria pogut permetre integrar tots aquest aspectes i d'altres en l'estudi d'impacte ambiental, que haurien condicionat l'estudi informatiu. La convalidació no fa més que alterar la tramitació ambiental i pervertir-la, tot obligant a fer aquestes observacions en forma d'al·legació, de manera que l'estudi informatiu pot acabar tenint, com té, una molt baixa solvència tècnica i seguretat jurídica. Per si no fos poc, la convalidació s'ha realitzat sense donar-ne trasllat a totes les parts comparegudes en les consultes del 2004 (una llarga llista d'administracions i entitats) i, per tant, crea indefensió jurídica. Així, la convalidació, a més d'estar absolutament injustificada, atempta de ple contra l'economia de tramitació administrativa que pretén protegir: tot es pot acabar amb l'obligació de refer tot el procediment.

És evident que aquest recurs comporta un increment de les demandes de revisió del procediment que haurà d'encarar el MARM després de l'anunci dimarts passat (consulteu aquí) de la interposició d'un requeriment previ per part del Departament de Medi Ambient i Habitatge amb uns continguts molt similars als que presentem en el recurs de la Campanya. Hem d'esperar que, amb independència de l'opinió que genera aquesta infraestructura, alguns ajuntaments s'hi afegeixin per tal d'assegurar les garanties processals que tot projecte públic ha de tenir.

D'aquesta manera, les presses electoralistes que han provocat forçar al límit de la legalitat (hauríem de dir il·legalitat) la tramitació administrativa es converteixen en els millors aliats de la Campanya Contra el Quart Cinturó i de la veritable defensa de l'interès públic.

Un estiu entretingut

2010-08-30T23:37:00.012+02:00

El passat 30 de juliol al Ministerio de Fomento se li va acudir la feliç idea de publicar al BOE l'anunci de l'inici del període d'informació pública del "Cierre de la Autovía Orbital de Barcelona" que, traduït a un llenguatge més planer, no és ni més ni menys que el tram Terrassa-Granollers del Quart Cinturó.

Sabeu quin dia acabava el termini per presentar al·legacions? No ho dirieu mai: el 2 de setembre! Es veu que el Sr. Ministre pensava que seria un bon exercici estival per a les entitats, ajuntaments i persones afectades estudiar el projecte i presentar suggeriments. Per això és fa l'exposició pública, oi?

Finalment, després de notes de premsa, trucades i pressions diverses, el Ministeri hi ha posat seny i ha accedit a ampliar el termini fins el 9 d'octubre. I és que, mai no és tard per aplicar el sentit comú.

Així doncs, se'ns gira feina. Hem de recollir adhesions a les al·legacions individuals o d'entitats. Ens ajudeu?

Massa ample per anar en bici!

2010-02-07T22:56:00.001+01:00

Al mes de desembre un grup de gent de la Campanya Contra el Quart Cinturó vam passejar en bici pel tram de prop de Terrassa, on les obres ja estan molt avançades. Quan hi passes, ja et pots imaginar com serà el Quart Cinturó i què deixarà de ser aquest trosset del Vallès.

5000 persones per un Vallès sense QC

2007-11-18T19:58:00.000+01:00

Una nova manifestació amb prop de 5000 persones ha tornat a posar de manifest el clar rebuig que causa el projecte d'aquesta autovia.

Un projecte que és més propi del desarrollisme dels anys 60 i 70 que no pas d'un temps en que cal afrontar indefugiblement importants reptes mediambientals, i d'un pais que veu com el transport public, oblidat i negligit durant molts anys pels governs, fa aigües.

Podreu llegir aquí el manifest que Perejaume ha llegit a la Plaça de la Corona. I aquí podeu veure les fotos de la concentració d'avui i la festa d'ahir.

Un cap de setmana complet

2007-11-16T15:54:00.000+01:00

SI TENS CLAR QUE ALTRES MODELS SÓN POSSIBLES...

DISSABTE 17 DE NOVEMBRE:

A la porxada de Granollers:

FESTA contra el QUART CINTURÓ

Consulta el programa complet aqui.

DIUMENGE 18 DE NOVEMBRE:

MANIFESTACIÓ "EL VALLÈS SENSE EL QUART CINTURÓ"

11.00 plaça de l'Ajuntament, les Franqueses.

Inici de la marxa amb bicicletes i tractors

12.00 plaça de Jaume I (o del Lledoner), Granollers.

Agrupament de tots el manifestants i sortida cap a la plaça de la Corona

aprox 13.45 Plaça de la Corona, Granollers.

Lectura del Manifest i cloenda

Informate'n llegint el document, el triptic i la presentació

No pots faltar-hi

Victor Morlan ha dit

2007-11-14T23:49:00.000+01:00

Victor Morlan (Secretari d'Estat d'Infraestructures, el que ha vingut a "arreglar" els trens) ha dit sobre la CCQC:

«S’han passat molts anys estudiant-ho i no hi han trobat cap alternativa factible»

No deu entendre el català.

I sobre el Quart Cinturó:

«L’hem tirant endavant allà on hi ha menys resistència que es dugui a terme»

Ja sabem doncs que cal fer.

UN ALTRE MODEL ÉS POSSIBLE:

2007-11-14T23:26:00.000+01:00

CRIDA A LA RESPONSABILITAT DE LA CIUTADANIA I DE LA CLASSE POLÍTICA.

DIUMENGE TOTS A LA MANIFESTACIÓ A GRANOLLERS.
UN ALTRE MODEL ÉS POSSIBLE:CONSTRUÏM-LO.

La Campanya Contra el Quart Cinturó, amb el suport de diverses persones reconegudes dels àmbits de l’associacionisme, l’educació, la cultura, els mitjans de comunicació, la pagesia... del Vallès Occidental i del Vallès Oriental, presenta avui la manifestació “El Vallès sense el Quart Cinturó” del proper diumenge 18 de novembre entre les Franqueses i Granollers.

La manifestació s'iniciarà a la plaça de l'Ajuntament de les Franqueses a les 11 del matí amb una marxa amb bicicleta i una caravana de tractors que s'afegiran al gruix de manifestants convocats a les 12 del migdia a la plaça de Jaume I (o del Lledoner) de Granollers, per seguir tots plegats enmanifestació fins a la plaça de la Corona, on aproximadament a les 13.45 és llegirà el manifest i es clourà la manifestació.

Avui, una vegada més, com mostra clarament la diversitat de persones que donen suport a la convocatòria, constatem el rebuig que genera l'obstinació de determinats sectors en promoure una via, el Quart Cinturó, que representa ja un model caduc de desenvolupament econòmic i territorial. Un model que pren diferents noms, ara Quart Cinturó, ara B-40, ara Autovia Orbital, aramillora de la connectivitat Baix Llobregat-Vallès, ara C-35, i aquests dies, en la discussió i esmenes dels pressupostos generals de l'Estat, A-7 Vilafranca-Abrera i A-7 Terrassa-Granollers (dotacions per a la redacció dels estudis informatius). Aquesta darrera tramitació amb aquest nom evidencia que el nom no fa la cosa. I això malgrat l'aparent consens a Catalunya i la darrera resolució del Parlament de Catalunya sobre la nova concepció d'aquesta infraestructura i la seva integració en la xarxa de mobilitat. Cal clarificar, per tant, de quin projecte en concret s'està parlant: un projecte amb disseny i concepció estatal, o una via de caràcter comarcal i integrada en una xarxa de mobilitat que prioritzi el transport públic.

El que hi ha subjacent encara és el debat sobre el manteniment o no del mateix model de mobilitat i de desenvolupament econòmic i territorial que representa el Quart Cinturó: la cultura del cotxe, l'organització del territori en base a les carreteres, un model energètic amb una crisi anunciada, la dependència externa de l'economia, el manteniment dels problemes i de l'exclusió social en la mobilitat a la regió metropolitana, la transformació sense aturador del territori, la pèrdua de part del nostre patrimoni històric i cultural i dels nostres espais agraris i naturals, l'empitjorament de la qualitat atmosfèrica i ambiental, el canvi climàtic...

La Campanya, mai cansada de repetir que hi ha altres models possibles ha decidit donar a llum un nou document de proposta, “El Vallès sense el Quart Cinturó”. Aquest document expressa el clar convenciment que és possible millorar la mobilitat i la qualitat territorial a la segona corona metropolitana sense el Quart Cinturó i tot el que aquesta via representa. El document proposa com fer possible la conservació del nostre patrimoni històric i natural, la millora de la cohesió de les nostres ciutat i municipis, la potenciació del dinamisme econòmic, i l'optimització i universalització del dret a la mobilitat sobre unes altres bases: el més alt respecte per la identitat del territori (espais agraris i naturals, sistemes urbans), i una xarxa de mobilitat moderna que sàpiga respondre amb eficiència als reptes d'un entorn metropolità i del compromís amb el medi ambient: lapotenciació del transport públic i la millora de la xarxa secundària de carreteres.

Així es proposa la necessitat de definir el model territorial i d'implementar instruments de protecció i gestió dels espais agronaturals, i d'inserir amb coherència la xarxa de mobilitat en aquest marc. Per ordre de prelació, proposem la creació d'una autoritat regional que gestioni conjuntament tota la xarxa de mobilitat per millorar-ne l'eficiència i l'assoliment d'objectius més ambiciosos en la mobilitat amb transport col·lectiu, la creació d'una veritable xarxa de transport col·lectiu a la segona corona metropolitana i la millora de la xarxa secundària de carreteres, tot avaluat amb anàlisis de corredors i de modalitat de mobilitat.

Denunciem també així la manca de concreció del compromís del Govern de la Generalitat de negociar un nou Pacte Nacional per les Infraestructures i la revisió del Pla d'Infraestructures de Transport de Catalunya durant el 2007 (Pacte de l'Entesa Nacional de Progrés, 2006) amb la participació dels agents econòmics, socials, territorials i ambientals, i el retard en l'aparició dels instruments de planificació territorial que donin coherència a la complexitat de la Regió Metropolitana.

Convidem, per tant, a totes les persones i col·lectius que senten la necessitat de construir un futur molt millor a manifestar-se diumenge per “El Vallès sense el Quart Cinturó”.

La manifestació és un clar NO al vell model de mobilitat, i un contundent SÍ AL VALLÈS SENSE EL QUART CINTURÓ.

Convoca:CAMPANYA CONTRA EL QUART CINTURÓ
El Baix Llobregat, el Penedès i el Vallès

Motiu i causa, els uns dels altres

2007-11-14T09:13:00.000+01:00

Una mica de poesia per adonar-nos que cal mullar-nos
per aconseguir allo que volem.
El poema es va llegir el passat 20 d'octubre a Sta. Eulalia de Ronçana.

Et miro,
moltes vegades
no entenc el què dius,
no sé de què parles.

Em miro,
em sento petit, petita,
res sense importància.

Em queixo
voldria canviar
ser tot el que no he estat
fer tot el que no he fet.

A vegades,
la culpa la tenen els altres,
a vegades,
jo sóc tant culpable com ells.

Llavors rumio,
com es pot viure
de fer bombolles en l’aire.

I encara entenc menys,
no sé què estic fent
no sé què puc fer.

M’agradaria poder ensenyar
els racons que m’ha fet gran,
que m’han omplert de pau.

M’agradaria defensar el que estimo
sense haver de fer mal.

M’agradaria millorar
el que hi ha
i el que ja no hi és.

M’agrada pensar
que encara que només sóc humà,
puc ser important pels demés,
i que siguin com siguin
els puc arribar a estimar.

En acabat,
tu, jo,
nosaltres, vosaltres o ells
tots som motiu i causa
els un dels altres.

M. J. Corral

Vine a la Festa

2007-11-13T09:19:00.000+01:00

Dissabte 17 de novembre, a partir de les 2 de la tarda:

FESTA CONTRA EL QUART CINTURÓ

Dinar popular, Animació infantil, Debat, Combat poètic i Concerts

A la plaça de la Porxada de GRANOLLERS

Podeu veure aquí el programa complet.

A 80Km/h PEL QUART CINURÓ ?

2007-10-30T19:32:00.000+01:00

Per re-començar de nou donant canya al 4C des d'aquest bloc us oferim una opinió que ens ha fet arribar en Fèlix de Blas del Grup d’Oposició al Quart Cinturó de Santa Eulàlia de Ronçana.

Per una banda, els governs fan polítiques “verdes” per frenar el canvi climàtic (anar a 80 Km/h) i per l’altra volen fer el Quart Cinturó (ara anomenat Ronda del Vallès) per solucionar els problemes de mobilitat. En el suposat cas que es fes, ja em veig una nova autovia col.lapsada de vehicles privats i de camions de mercaderies, amb el corresponent augment d’emissions de CO2. Una societat de progrés no pot pensar en el benefici de les constructores a curt termini, perquè les conseqüències a llarg termini seran irreversibles. Penso que cal un canvi de mentalitat i per això proposo unes quantes sol.lucions:

1: Planificació: Com pot ser que als supermercats del Vallès Oriental venguin carn de vedella de Bèlgica ? Que no hi ha granges de qualitat al Vallès ? Perquè a Caldes de Montbui ha de portar els conills de Lleida, si a Santa Eulàlia hi ha granges de conill ? D’acord que són les regles del lliure mercat, però no té cap sentit que no s’afavoreixin polítiques per optimitzar desplaçaments innecessaris. S’ha d’afavorir el comerç local.

2:Proximitat: Quanta gent que viu a Barcelona i treballa a Sabadell queda cada dia col.lapsada a la C-58 durant hores. I quanta gent que viu a Sabadell va a treballar a Barcelona i es queda col.lasada a la C-58 cada matí ? No seria més lógic, que la gent de Sabadell traballés a Sabadell i els de Barcelona a Barcelona ? Si un treballador que viu a Sabadell tingués una feina semblant a la que té a Barcelona i la tingués a un quart d’hora a peu de casa seva , canviaria de feina ? Segur que sí. Evitariem moltíssims desplaçaments.

3: Ferrocarril: les obres de l’AVE han posat en evidència que s’ha fet un sobreesforç desmesurat per portar una línia de tren que serà usada per un 1% de la població, quan l’inversió s’hauria de haver fet també a Rodalies, doncs suposa el desplaçament de l’altre 99%. Quant s’ha invertit en l’AVE i quan s’ha invertit en Rodalies ? i en línies de transport de mercaderies ? Més i millors trens.

4: Fibra òptica: Hi ha treballadors que fan gran part de la seva jornada davant d’un ordinador. Amb una bona xarxa de fibra òptica podriem treballar desde l’ordinador de casa, evitant una bona part dels desplaçaments, i fer-ne només els estrictament necessaris per el desenvolupament de la tasca.

5: Flexibilitat: És evident que si tothom ha d’entrar a treballar a les vuit del matí, ens trobarem tots a la carretera. S’hauria de facilitar una entrada més esglaonada, doncs hi ha moltes feines que no cal que comencin en una hora determinada. Es podria ampliar l’entrada a la jornada de 7 a 10 del matí per exemple, i que el treballador pugui adaptar l’horari a les seves necessitats.6: Transport compartit: Què contamina i col.lapsa més: 5 cotxes privats amb un sol ocupant cada ú anant a 80km/h o un sol cotxe amb cinc ocupants anant a 120 km/h ? O un Autobús amb 55 passatgers anant a 100Km/h ? Cal un transport públic de qualitat.

Ja ho diu la cançó “com el Vallès no hi ha res”: “Cada poble té la seva raó, per dir no al Quart Cinturó ”. I ara diem: “La ronda del Vallès no la volem per a res”.

6 maig: Marxa de senyalització

2007-05-04T00:11:00.000+02:00

Aquest és el programa de sortides per aquest diumenge per senyalitzar els indrets amenaçat:

Tram Sant Celoni – Sant Antoni de Vilamajor
- 8,30h: sortida des de l'Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor (recorregut en sentit invers).

Tram Sant Antoni de Vilamajor - Les Franqueses
- 8h: trobada a l'aparcament del Centre Cultural de Marata (Les Franqueses) i desplaçament fins a Sant Antoni de Vilamajor.
- 8,30h: sortida des de l'Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor.
- 12,30 h: arribada a Marata i desplaçament fins a Santa Justa.
- 13 h: Santa Justa i Santa Rufina (Lliçà d'Amunt). Trobada entre els grups de Les Franqueses, Santa Eulàlia, Lliçà i Canovelles.

Tram Canovelles
- 8.30 h: sortida des del Casal El Campanar
- 9.15 h: Palaudàries. Trobada entre els grups de Caldes i Lliçà.
- 13 h: Santa Justa i Santa Rufina (Lliçà d'Amunt). Trobada entre els grups de Les Franqueses, Santa Eulàlia, Lliçà i Canovelles.

Tram Lliçà d'Amunt
- 8.30 h: sortida des del Centre Cívic de Palaudàries (Lliçà d'Amunt).
- 13 h: Santa Justa i Santa Rufina (Lliçà d'Amunt). Trobada entre els grups de Les Franqueses, Santa Eulàlia, Lliçà i Canovelles.

Tram Lliçà d'Amunt - Caldes de Montbui
- 8 h: sortida des de la Plaça de la Font del Lleó (Caldes de Montbui) (recorregut en sentit invers).
- 9.15 h: Palaudàries. Trobada entre els grups de Caldes i Lliçà.
- 11.30: Torre Marimon. Trobada entre els grups de Caldes i Sentmenat.

Tram Caldes de Montbui - Sentmenat
- 9.10 h: Pedrasanta (Sentmenat). Inici del tram (recorregut en sentit invers).
- 11.30: Torre Marimon. Trobada entre els grups de Caldes i Sentmenat.

Tram Sentmenat – Sabadell
- 8.45 h: Sortida des de la plaça Antoni Llonch (Sabadell), desplaçament amb autobús .
- 9.10 h: Pedrasanta (Sentmenat). Inici del tram (recorregut en sentitinvers).
- 11.30 h: Togores. Lectura de poemes
- 12.30 h: Torrent de Colobrers
- 13.30 h: Masia de Can Deu. Lectura de poemes

Tram Sabadell – Terrassa
- 9 h: sortida des de la Torre de Mossèn Homs (Terrassa) (recorregut en sentit invers).

Tram Terrassa – Viladecavalls
- 9 h: sortida des de la Torre de Mossèn Homs (Terrassa).

Tram Viladecavalls
Pendent de concretar.

Tram Abrera
- 9.30 h: sortida des de la gasolinera de Sant Ermengol (Abrera).

Si voleu rebre informació complementària sobre els itineraris o persones responsables de cada tram contacteu amb l'Oficina Tècnica de l'ADENC (937171887, correu@adenc.cat).

Recordeu que:

Cada poble té la seva raó
per dir no al Quart Cinturó.

Indrets amenaçats!!!

2007-04-29T20:19:00.000+02:00

SENYALITZACIÓ DELS INDRETS AMENAÇATS

PEL QUART CINTURÓ

Diumenge, 6 de maig

Recorregut del sender GR-97 Sant Celoni – Abrera:

· Tram Sant Celoni - Sant Antoni de Vilamajor

· Tram Sant Antoni de Vilamajor - Les Franqueses

· Tram Canovelles

· Tram Lliçà d'Amunt

· Tram Caldes - Sentmenat

· Tram Sentmenat - Sabadell

· Tram Sabadell - Terrassa

· Tram Terrassa - Viladecavalls

· Tram Viladecavalls-Olesa

· Tram Abrera

Informació del lloc i hora de sortida de
cada tram a l’ADENC (correu@adenc.cat)

LA CCQC DENUNCIA LA HIPOCRESIA DE LES ADMINISTRACIONS CATALANA I ESPANYOLA

2007-04-27T15:27:00.000+02:00

La construcció d'un tram del Quart Cinturó es contraposa a les proclames per aturar el canvi climàtic.

La CCQC denuncia l'inici de la construcció del més gran monument a l'estultícia

Davant l'inici dels treballs previs de la construcció del tram Terrassa - Viladecavalls del Quart Cinturó, la Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC) denuncia l'actuació esbiaixada de les administracions en la defensa de l'interès públic. Quan encara ni la Generalitat ni el Ministerio de Fomento han acreditat la necessitat de la construcció del Quart Cinturó ni han avaluat la totalitat del projecte, aquest inici suposa una contradicció escandalosa amb les necessitats d'inversió en la xarxa ferroviària (manteniment i nova xarxa) i amb la suposada lluita contra el canvi climàtic. La construcció d'aquest tram no suposa en cap cas que aquesta via sigui necessària, ni que s'hagi de continuar fins a Granollers, la Roca o Sant Celoni. És només una mostra de com malversar els recursos públics, un gran monument a l'estultícia dels nostres governants.

La necessitat de millorar la connexió entre Martorell i Terrassa no pot ser mai l'excusa per construir una obra faraònica. Amb actuacions de reforma de l'actual carretera C-243c es podia haver donat resposta a l’escassa demanda i congestió en aquest trajecte, i destinar gran part dels recursos del QC a altres actuacions prioritàries i més efectives en l'ordenació coherent de la mobilitat a la Regió Metropolitana.

Els problemes de mobilitat al nostre territori no seran mai resolts amb més autovies, i més si no hi ha una atenció com a mínim al mateix nivell en la xarxa secundària de carreteres. Però els reptes que ens pertoca assumir en la corresponsabilitat que tenim pel canvi climàtic obliguen a afrontar l'ordenació territorial i de la mobilitat amb el màxim d'eficiència. En el cas de la mobilitat, la prioritat es diu transport col·lectiu.

Segons va quantificar al Parlament el mateix conseller del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, més d'un milió i mig de passatgers entre el setembre i el març han estat afectats per les anomalies o incidents de servei a la xarxa de Rodalies. Mancances com aquestes són les prioritàries.

La imatge de modernitat amb què la Generalitat pretén vendre Catalunya no passa per la construcció d'infraestructures mastodòntiques que s'adiuen amb contextos “desarrollistes” que semblaven ja oblidats. Afirmar que avui el QC és una necessitat és sinònim de no haver entès encara com afrontar amb rigor objectiu, eficiència i eficàcia econòmica l'ordenació de la mobilitat. Fins i tot alts càrrec polítics i tècnics reconeixen que el Quart Cinturó no millorarà la circulació a l’actual àmbit de congestió metropolitana. En el futur, el projecte del Quart Cinturó serà un bon exemple de què no s'ha de fer.

La CCQC denuncia la hipocresia de les administracions, que van prometent diàleg mentre tiren pel dret. Alerten del canvi climàtic, però no canvien de model, sinó que fomenten l'ús del cotxe i, per tant, l'augment de les emissions de CO2.

A tres setmanes de conèixer el resultat del contenciós administratiu contra l'aprovació de l'estudi informatiu d'aquest tram que ara es comença a construir, sembla que una vegada més l'administració opta per la política de fets consumats que dificulten marxes enrere o condicionen el diàleg del nou Pacte Nacional sobre Infraestructures.

Val a dir que les obres comencen sense que l'administració de l'estat i de la Generalitat hagin precisat com esmenaran l'impacte sobre la Xarxa Natura 2000 del tram d'Abrera, o hagin explicat perquè executen obres que es van licitar sense suficient dotació pressupostària. I en aquests casos, la responsabilitat és d'ambdues administracions i de les forces polítiques en el govern i a l'oposició.

Pel que fa a l'impacte sobre la Xarxa Natura 2000, cal recordar que el mes de març la Comissió Europea ja va obrir un expedient contra l'estat espanyol per haver posat en marxa el Plan Estratégico de Infraestructuras y Transportes (PEIT) sense avaluar l'impacte sobre els espais naturals protegits per la legislació ambiental comunitària, procediment que podria acabar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Una vegada més reclamem actuacions justificades i coherents als nostres representants polítics.

LA CCQC DEMANA L’ANUL·LACIÓ DE L’ESTUDI ENCARREGAT PEL DPTOP

2007-04-16T17:36:00.000+02:00

LA CCQC DEMANA A ERC i ICV-EUiA QUE SOL·LICITIN L’ANUL·LACIÓ DE L’ESTUDI ENCARREGAT PEL DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL

El diumenge 6 de maig: remarcatge del GR-97 i dels indrets amenaçats per la construcció del Quart Cinturó

La Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC) ha demanat a ERC i ICV-EUiA que sol·licitin al Govern de Catalunya la suspensió dels tràmits iniciats per l’empresa pública GISA per encarregar un estudi del traçat del tram Sabadell-Granollers-La Roca del Vallès del Quart Cinturó.

Tot i les declaracions de sorpresa i discrepància manifestades per d’ambdues formacions polítiques, des de la CCQC considerem que cal una actuació ferma i reglada per anul·lar l’actual encàrrec del tram Sabadell-Granollers-la Roca del Vallès del Quart Cinturó. Atesa la transcendència de l’acte administratiu promogut pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) cal esperar d’ERC i ICV-EUiA una resposta eficient per evitar l’adjudicació de l’esmentat encàrrec tècnic.

DPTOP recupera el projecte inicial del Quart Cinturó?

A partir de la documentació del concurs públic per a l’adjudicació de l’estudi es constata que el que es pretén és construir una autovia de dos carrils per sentit amb una velocitat de projecte de 120 km/h, lluny per tant del tipus de via proposat en l'estudi de la UPC. L’àmbit d’estudi del traçat coincideix amb les zones agroforestals més ben conservades de la plana del Vallès. Tot plegat, doncs, un conjunt de requeriments tècnics coincidents amb les característiques del projecte inicial del Ministerio de Fomento.

La Generalitat prioritza l’acord amb el Ministerio per davant del diàleg a Catalunya?

En aquesta documentació, també s’exposa que l’objectiu de l’estudi és avaluar, analitzar i valorar les diferents propostes definides, fins ara, per part del Ministerio de Fomento i del DPTOP. En aquest sentit, amb l’encàrrec de l'estudi es pretén accelerar i prioritzar un acord entre el Ministerio de Fomento i DPTOP pel que fa a aquest darrer tram del Quart Cinturó.

Aquesta decisió de la Conselleria de Política Territorial evidencia el poc interès real en debatre i acordar quines són les mesures i actuacions més eficients i ambientals que cal executar en l’àmbit del Vallès. També significa una renuncia al consens polític i social pel que fa a les inversions necessàries a la comarca. I finalment, aquesta aposta del DPTOP implica un pas enrere pel que fa a la sostenibilitat i qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes del Vallès.

La CCQC convoca una nova jornada de conscienciació

La demanda d'anul·lació de la licitació de l'estudi és una de les actuacions acordades en la darrera reunió de la CCQC realitzada el passat dissabte 14 d’abril a Marata (les Franqueses del Vallès), ja programada en la reunió del 17 de març. La CCQC anuncia alhora el remarcatge del sender de gran recorregut (GR-97) el diumenge 6 de maig, senyalització que es farà de manera coordinada en tot el seu recorregut entre grups dels diferents municipis per on discorre la seva traça. Recordem que el GR-97 enllaça la Tordera i el Llobregat, entre Sant Celoni i Abrera, seguint una traça paral·lela a la projectada en el Quart Cinturó, i posant de relleu el ric patrimoni paisatgístic i cultural que desapareixeria si el Quart Cinturó fos construït.

La setmana anterior al 6 de maig donarem a conèixer els punts i hores de trobada dels diferents grups per senyalitzar els diversos trams.

Campanya Contra el Quart Cinturó
El Baix Llobregat, el Penedès i el Vallès, 16 d'abril de 2007

LA GENERALITAT INICIA LA TRAMITACIÓ DEL QUART CINTURÓ (TRAM SABADELL – GRANOLLERS – LA ROCA)

2007-04-16T17:31:00.000+02:00

La Campanya Contra el Quart Cinturó denuncia la falsa actitud de la Generalitat en la recerca del Pacte Nacional per les Infraestructures.

Exigim que el diàleg anunciat en els acords de l’Entesa Nacional pel progrés sigui respectat i s’acabi amb la política de fets consumats.

Esperem una resposta clara i contundent d’ERC i ICV-EUiA a l’acció unilateral del Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

La Campanya Contra el Quart Cinturó denuncia la publicació avui en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) de la licitació d’un contracte per a l'assistència tècnica per a la realització d’un estudi de viabilitat de la connexió Vallès Occidental i Vallès Oriental, en el tram Sabadell - la Roca del Vallès (referència EV-NB-06160).

Al web de GISA, empresa pública que encarrega el projecte, es pot comprovar que l'anunci es correspon a l'àmbit del Quart Cinturó comprès entre Sabadell i la Roca del Vallès, i que podria acabar de definir traces plantejades pel Ministerio de Fomento o per l'estudi de la UPC redactat per l'equip de l'enginyer Manuel Herce.

Entenem que aquest anunci, sense altres elements que puguin matisar l'objectiu de l'encàrrec, suposa l'adopció de decisions prèvies al procés de diàleg que ha de precedir i permetre un Pacte Nacional per les Infraestructures àmpliament participat i consensuat amb els agents econòmics, socials, territorials i ambientals, tal i com recull el pacte programàtic de l'Entesa Nacional de Progrés. Així, el Pacte pot esdevenir únicament un escenari de cartró pedra per a legitimar decisions preses en un marc restringit i unilateral.

En aquest sentit, una vegada més trobem a faltar la coherència entre els continguts programàtics i l'acció de govern, alhora que l'adequada resposta per part de totes les formacions polítiques que el conformen.

L'anunci planteja diversos interrogants que requereixen resposta per part del Departament i del Govern:

Quin paper juga la Generalitat en la tramitació d'aquesta via?
En base a quines decisions no explicitades la Generalitat està fent estudis sobre el QC?
Què significa que un tram l'hagi tramitat i licitat l'Estat, i l'altre el vulgui tramitar la Generalitat, si els pressupostos generals de l'estat ja tenen dotacions econòmiques per fer aquest estudi?
Quina és la urgència si encara no hi hagut cap mena de debat públic en profunditat sobre les infraestructures necessàries i el programa d'actuacions?
Quina coherència guarden anuncis d'aquest tipus, o el de la nova autovia del Tenes, o la que ha d'enllaçar Martorell, Abrera i Olesa de Montserrat amb la C-55, amb les mesures per la millora de la qualitat atmosfèrica, amb l'escalfament global o amb la millora de la xarxa de transport públic?
El tram entre Terrassa i Sabadell és obviat en l'estudi de viabilitat. Oficialment ja hi ha determinada una traça?
L'àmbit d'estudi definit no encaixa amb precisió amb l'estudi de la UPC i amb possibles traces proposades en el marc de la redacció del Pla Territorial Parcial de la Regió Metropolitana de Barcelona (PTPRMB). Som encara en aquell estadi en què les infraestructures es decideixen per davant de la coherència i la planificació territorial?
Quina inserció té aquest anunci en la redacció del Pla Director de Mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona, o en l'articulació d'una xarxa de mobilitat que respongui als objectius d'universalitat i sostenibilitat que estableix la Llei de Mobilitat?
El PITC vigent estableix que el tram Terrassa - Granollers del Quart Cinturó s'executarà a partir del 2016, d'acord amb la reserva que hagi determinat el PTPRMB, amb l'avaluació ambiental i amb l'estudi d'alternatives de mobilitat en diferents modes de transport. La Generalitat està prenent acords contradictoris amb altres acords presos amb anterioritat?

Quan encara manca un debat en profunditat sobre l'ordenació de la mobilitat i la necessitat de la construcció del Quart Cinturó, anuncis com aquest només ajuden a la confusió i a la perpetuació de conflictes que cap govern de la Generalitat ha estat capaç de resoldre en 15 anys.

Exigim urgentment, per tant, l'obertura d’un procés de diàleg entre els diferents agents que permeti posar les bases d'actuacions objectivades tècnicament i consensuades socialment, i la suspensió de l'anunci de licitació publicat avui.

Campanya Contra el Quart Cinturó
El Baix Llobregat, el Penedès i el Vallès, 13 d'abril de 2007

MONTILLA TAMBÉ ÉS EL NOSTRE PRESIDENT?

2007-03-23T08:40:00.000+01:00

No podem deixar de mostrar sorpresa per les paraules del President de la Generalitat el passat divendres 16 de març a Tribuna Terrassa, en les quals manifestava la necessitat de construir el Quart Cinturó, tot i respectant el territori i dialogant.

Sorpresa perquè el 4 de desembre la Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC) va demanar audiència al President per a transmetre-li directament les peticions de la CCQC, just l'endemà de la manifestació a Sabadell contra el Quart Cinturó i pocs dies després de la seva presa de possessió del càrrec. L'única resposta que hem obtingut ha estat el silenci. El gabinet de presidència ens va respondre amablement a finals de gener les nostres reiterades i insistents trucades, tot informant-nos que el president tenia una agenda molt plena i que ja trobaríem un moment més oportú per trobar-nos. Fins ara només hem pogut veure i sentir el nostre President fent referència a la imminència de la construcció del Quart Cinturó en unes quantes ocasions davant d'agents econòmics.

I a més la sorpresa va ser doble perquè el vigent Pla d'Infraestructures de Transport de Catalunya (PITC), que no podem dir pas que sigui del nostre gust ni que l'hàgim aprovat, estableix que el tram Terrassa – Granollers del Quart Cinturó no s'executarà fins després del 2016, després dels corresponents processos d'avaluació ambiental, estudis de mobilitat i determinació de reserva en la planificació territorial de la Regió Metropolitana establexin si és necessari o no. És xocant que el President parli del Quart Cinturó com si demà ja comencessin les obres de tot el tram, amb independència del planejament sectorial definit.

La sorpresa esdevé majúscula quan comparem el contingut del pacte de govern Entesa Nacional pel Progrés i la dinàmica autònoma i poc coherent amb el marc programàtic de govern que encapçala el nostre President. El pacte de l'Entesa estableix la revisió del PITC durant el 2007 en el marc d'un pacte nacional sobre infraestructures, i en el qual es prioritzaran i acordaran les principals actuacions amb els agents econòmics, socials, territorials i ambientals, a més, entre d'altres, del desplegament de la Llei de Mobilitat i l’aplicació de criteris com ara la disminució de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, la potenciació del transport públic (bus interurbà, ferrocarril de rodalies, etc.), el programa de planificació territorial...

Les apel·lacions que sovint fa el nostre President a la responsabilitat a hores d'ara ja semblen buides. La Campanya Contra el Quart Cinturó fa 15 anys que reclama un debat objectiu i rigorós sobre les infraestructures, un debat que passa necessàriament per definir com entenem la nostra relació amb el territori i quins reptes econòmics, però també ambientals, hem d'assumir. I hem manifestat manta vegades la nostra voluntat de participar en aquest debat obert, amb independència dels resultats.

Fa mesos ja que esperem una invitació al diàleg, i per això mai podrem deixar de sorprendre'ns quan ens trobem davant d'afirmacions com que “... el Quart Cinturó no és una imposició, sinó una necessitat que s'ha de fer amb determinació”. Encara avui la mateixa administració no ha estat capaç de definir quins dèficits infraestructurals tenim i quines prioritats han de marcar les inversions dels recursos públics. De dibuixar autopistes, autovies i trens d'alta velocitat l'administració en sap, però només amb això no assegurem ni el desenvolupament social, econòmic i ambiental, ni l'eficiència en la gestió del nostre territori i dels nostres recursos.

El nostre President ens mereix tot el respecte institucional, i és per això que l'interpel·lem públicament, ja que en privat no podem, a exercir el seu càrrec amb plenitud, d'acord amb els seus compromisos programàtics d'un govern d'Entesa Nacional de Progrés.

Senyor President, també en sou de nostre!?

Trens en lloc de Quart Cinturó

2007-03-06T21:15:00.000+01:00

El desgavell dels trens de rodalies de Renfe a Barcelona ha arribat a un punt insostenible. La CCQC en la qual hi participen molts soferts usuaris, entenem les recents actituds de viatgers desesperats. Malgrat que es tracta de les línies de rodalies més rendibles de tot l'Estat, l'absoluta manca d'inversió dels últims quinze anys és d'escàndol. I tot i que no es diu tant, els trens regionals encara estan pitjor.

Els plans d'infraestructures del govern parlen ara d'inversions importants a la xarxa de trens... però cap al 2016! Sembla que l'única prioritat és construir el Quart Cinturó, una autovia caríssima, faraònica, que estimularà encara més el transport privat. Una obra molt qüestionada, que no resoldrà els problemes de trànsit i només servirà per destruir els espais naturals del Vallès i, sobretot, fomentar l'especulació immobiliària.

Per què no es destinen aquests milers de milions d'euros als trens? El transport públic és vital per a centenars de milers de persones i és l'únic que ens ajudarà a reduir la contaminació i combatre el canvi climàtic. Els nostres polítics s'omplen la boca parlant de transport públic, però sols s'inverteix en el privat.

Necessitem més i millors trens!

Indret amenaçat (I): Les rieres de Gaià i Sant Jaume

2007-02-15T19:31:00.000+01:00

Un espai natural especialment interessant amenaçat pel tram Abrera-Terrassa projecte del Quart Cinturó és el sistema constituït per les rieres de Gaià i Sant Jaume. Les rieres de Gaià i Sant Jaume, així com del torrent de Pegueres, formarien part del conjunt d’espais agroforestals de l’anomenada via verda Obac-Olorda (o també Serra de l’Oleguera), el gran connector biològic entre els espais PEIN de Sant Llorenç del Munt-Serra de l’Obac i de Collserola.

En general, hi trobem una combinació de gran bellesa de boscos mediterranis amb els serratalls fruit de l’erosió de les rieres. Malgrat la font de contaminació que suposen les aigües de la depuradora de Viladecavalls (que aboquen les aigües sense depurar en absolut des de ja fa anys), hi trobem boscos de ribera en molt bon estat de conservació en un marc de gran interès geològic i bellesa paisatgística. En aquests espais fluvials, que encara presenten cabals coherents amb l’estacionalitat característica dels climes mediterranis, s’hi desenvolupen moltes espècies vegetals rares a nivell de Catalunya com són la botja d’aigua (Dorycnium rectum), la Veronica anagallis-aquatica subsp. anagallis aquatica, l’herba morenera (Phagnalon sordidum), el cascall marí (Glaucium flavum), la Barlia robertiana, etc. També hi podem trobar interessants espècies d’ocells i papallones, com per exemple la bella Apatura ilia, papallona que ha registrat un marcada regressió en els seus límits sud de distribució (voltants de Barcelona).

El tram més interessant és el que es localitza al sud de Terrassa, en la zona situada entre Viladecavalls i Ullastrell, justament la zona afectada per la construcció del tram Abrera-Terrassa del Quart Cinturó. Es pot recórrer part d’aquest espai natural en una excursió ben agradable reseguint les marques del GR97, particularment amb la variant que va seguint riera de Gaià avall.

UN TRAM DEL QUART CINTURÓ HA APAREGUT PER SORPRESA A VILADECAVALLS

2007-02-11T23:46:00.000+01:00

Diumenge, membres de la CCQC han reproduït un tram del Quart Cinturó al seu pas pel barri de Can Trias, a Viladecavalls. En aquest punt, així com a Abrera i a tota la façana nord de Terrassa, la també anomenada Autovia Orbital passa a escassos 50 metres dels habitatges, de forma que aquestes zones veuran agreujada severament la seva qualitat paisatgística, acústica i ambiental.

Un impacte causat per una autovia que no solucionarà els àmbits de congestió en la mobilitat quotidiana en la Regió Metropolitana, i que, per tant, s’erigeix com un monument caríssim a la inutilitat i ineficiència.

L’únic tram licitat i adjudicat del Terrassa-Abrera, aquest Terrassa- Viladecavalls, suposa una afectació directa als barris de Can Trias, i de la façana nord de Terrassa, amb uns severs impactes, i amb un final de traçat que converteix aquesta macro autovia en una ratera al nord de Terrassa. Allí, el projecte executiu acaba l’autovia una mica més enllà del torrent de Can Bogunyà, i només l’enllaça amb l’avinguda de Catalunya per un vial, que en sentit oest-est aprofita un carrer de Terrassa.

En conclusió, si a Terrassa li calia una ronda nord i una millora de la carretera que l’enllaça amb Martorell, el Quart Cinturó suposa vestir amb luxe onerós una necessitat mentre d’altres de prioritàries (xarxa de Rodalies de RENFE, articulació d’una xarxa de mobilitat pública a la Regió Metropolitana, millores en la xarxa existent de carreteres...) continuen en el calaix de l’oblit de la despesa pública.

Sense tenir en compte que el Quart Cinturó provocarà la fragmentació i pèrdua d’espais naturals, i un augment de la pressió urbanística, arguments reiteratius de la Campanya, poden les diferents administracions públiques continuar apostant per una infraestructura que perpetua un sistema de mobilitat que ens mena de dret a un futur negre i ben científicament diagnosticat?

Necessitem urgentment que les nostres administracions sàpiguen vetllar pels interessos estratègics del nostre país. I no és massa clar que continuar apostant pel Quart Cinturó sigui una aposta estratègica, ans al contrari.

On és l’articulació d’una xarxa de mobilitat sostenible i universalment accessible? Els diners enterrats al Quart Cinturó.

Això sí, apel·lacions des de les administracions a la responsabilitat no en faltaran.

Aquest text és un resum de la nota de premsa elaborada per la CCQC.

2007-02-08T10:14:00.000+01:00

DIUMENGE 11 DE FEBRER

ANTIC CAMP DE FUTBOL DE CAN TRIAS (VILADECAVALLS)

A partir de 2/4 de 9 del matí muntatge, i a 2/4 de 12

INAUGURACIÓ DEL QUART CINTURÓ A VILADECAVALLS

Acte protocolari de la sembra del planter del Quart Cinturó,
el primer pas per la destrucció de la plana del Vallès.

Per un entorn fumat, sorollòs i de malson.

Hi esteu tots convidats.Per més informació truqueu al 93 717 18 87

GR-97 o Quart Cinturó? (II)

2007-01-20T08:50:00.000+01:00

I ara ve allò que us deia: no entenc les coses que fan els grans. Sé que volen fer una carretera, el Quart Cinturó, que passaria més o menys per tots aquests llocs que he conegut aquest any. I repeteixo, no ho entenc!. A l’escola, els professors, que són gent gran, no paren de repetir-nos que és molt important cuidar la natura. Com a l’esplai, ens porten a fer excursions i a visitar granges perquè coneguem els animals i el nostre entorn i aprenguem a estimar-lo i a cuidar-lo.

Però, unes altres persones, que també són grans, volen fer el Quart Cinturó que, per cert, no m’agrada gens ni mica el nom, sona a una cosa que et vol escanyar. I es veu que aquest Quart Cinturó farà desaparèixer tot allò que he descobert: els arbres, els camps, les granotes que canten per les rieres i els pagesos es quedaran sense les seves terres i el seu mitjà de vida.

A més, es veu que aquesta carretera passaria pel bosc de Can Deu i per l’ermita de Togores, on cada any fan aquell aplec on m’ho passo tan bé, i per la Salut i afectaria al torrent de Colobrers.

Ja us he dit que no entenc res; de carreteres n’hi ha moltes i de boscos també, però cada cop s’han d’anar a buscar més lluny, i aquests que tenim tan a prop de casa els volen malmetre. Ja sé que hi ha molts cotxes i gent que vol més carreteres on posar-los. Tanmateix, hi ha altres persones que prefereixen no tenir la carretera, amb el soroll i la contaminació dels cotxes, al costat de casa i a canvi tenir-hi uns quants camps i una mica de bosc.

Potser és una qüestió de gustos i opinions, però els pares i els seus amics, diuen alguna cosa de qualitat de vida i de sobreviure i de pensar en el futur del seus fills, o sigui jo. Doncs, si resulta que jo haig d’ésser un dels afectats i algú em preguntés, li diria que prefereixo poder caminar pel GR 97 que anar amb cotxe pel costat de l’ermita de Togores i li preguntaria quin dret tenen, els que decideixen aquestes coses, a fer malbé els boscos i els camps i ha deixar-me sense.

Potser no us ho creureu, perquè els grans us penseu que els nens no ens assabentem de res, però moltes vegades m’he preguntat amb quin dret la gent gran que mana decideix fer i desfer, sempre en nom del progrés. El que encara no he aconseguit entendre és qui progressa. Potser sí que encara sóc massa petit per aquestes coses.

Cara a Cara

2006-12-22T09:36:00.000+01:00

El passat dia 12 de desembre, en el Matí de Catalunya Ràdio es va fer un cara a cara entre l'Antoni Abad de la CECOT i el Toni Altaió en representació de la CCQC.

El podeu escoltar aquí.

Jutgeu per vosaltres mateixos.

GR-97 o Quart Cinturó? (I)

2006-12-17T21:36:00.000+01:00

Sóc l’Oriol. Encara sóc un nen, segons diuen els pares, però jo penso que ja començo a ser gran: tinc gairebé catorze anys, oi que això ja és ser gran?. Ara, que em tota sinceritat, us haig de dir que no sé si en vull ser de gran. D’una banda sí, perquè quan un és gran fa el vol, o això sembla, però de l’altra no entenc quasi res del que fan els grans. Us posaré un exemple.
Tinc uns pares caminaires i des de petit em van portar a l’esplai d’un centre excursionista. Gràcies a això he caminat per molts boscos i muntanyes del nostre país. I la veritat és que m’agrada sortir de la ciutat i veure que hi ha llocs diferents, on la natura predomina i on viuen animals i plantes que mai sobreviurien enmig del ciment i l’asfalt.
Així he anat molts llocs que ni imaginava que podien existir i aquesta darrera temporada he pogut descobrir el que encara tenim a prop de casa. Jo visc al Vallès, a Sabadell, i des de casa sembla que entre la meva ciutat i les altres ja no hi ha camp, ni boscos, ni res que no siguin carreteres, polígons o urbanitzacions. Però, malgrat hi ha molt de tot això, també hi ha una zona rural bonica i que val la pena de gaudir.
Els monitors, que s’enrotllen bé, han tingut la bona pensada de portar-nos a caminar pel GR 97. Sabeu què és un GR?. Per si no ho sabeu us ho explico. És un sender de gran recorregut, en realitat camins marcats que ens permeten recórrer grans extensions de terreny i travessar països. El GR 97, però, és molt nostre. Va de la Tordera al Llobregat i ajuda a conèixer tres comarques: el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat.
Després de totes les caminades que hem fet, puc donar lliçons als meus companys d’escola, sobretot els que no es mouen de les ciutats o que sempre van amb cotxe d’un lloc a l’altre. Us demostraré que estic ben informat i que he posat molta atenció al que em deien els monitors i també m’he llegit una guia que explica tot el sender.
Bé doncs, començo. La plana vallesana està entre dues serralades: la Prelitoral (El Montseny i Sant Llorenç del Munt) i la Litoral (Montnegre i Collserola). El GR 97 passa per zones diferenciades del Vallès com la zona baixa del Montseny que és la part propera a Sant Celoni. La vall és estreta perquè les dues serralades s’apropen, té boscos d’alzines i pins i també hi ha pollancres i roures. Jo diria que és una part molt bonica del paisatge.
De Cardedeu enllà, el Vallès és més urbanitzat. És la zona de Granollers i la vall és més planera i ondulada. Quan s’arriba a la Conca del Llobregat, les valls són més encaixades i es veuen vinyes i oliveres. Al llarg del camí varem trobar molts pagesos i vaig descobrir que a la meva comarca hi ha més cultiu i ramaderia del que jo em pensava. Heu sentit a parlar de la mongeta del ganxet?. Si és que sí, ja sabreu que és una classe de mongeta que es cull al Vallès, molt bona i coneguda gràcies al treball de molta gent.

El creixement econòmic i el 4t Cinturó

2006-12-12T06:03:00.000+01:00

Després de veure les notícies referents a la manifestació del Quart Cinturó on es dóna molta rellevància a les picabaralles polítiques, ens agradaria fer la següent reflexió: El Quart Cinturó no és un problema polític, és un problema de concepte.

Les cambres de comerç diuen que la construcció del Quart Cinturó és imprescindible pel desenvolupament i creixement de l’economia. Què vol dir això? Que la economia no creix actualment? Anem a suposar que l’economia necessita del Quart Cinturó per crèixer. Un cop construit, i volem que l’economia segueixi creixent, és clar que faria falta construir un Cinquè Cinturó. D’acord, seguim creixent, anem a fer el sisè ….

On estaria el límit? Segons aquest argument, tota Catalunya acabaria sent una capa d’asfalt per tal de poder crèixer indefinidament.

Per tant l’objectiu de construir el Quart Cinturó és fer crèixer l’economia de la comarca, és a dir que les empreses obtinguin més beneficis a costa de fragmentar el territori i augmentar la pressió urbanística. Però no haviem quedat que el Quart Cinturó era per solucionar els problemes de mobilitat? En què quedem?

I el protocol de Kyoto, cumplir-lo que no és tan necessari?

El que passa és que el model de societat on estem, valorem massa el benefici a curt termini ignorant les conseqüències que tindran per el medi ambient del seus fills i néts.

Serà molt millor que el límit el posem nosaltres, perquè si el límit el posa la Terra, ja haurem fet tard.

Blocosfera i Quart Cinturó

2006-12-04T11:30:00.000+01:00

Avui en Saúl Gordillo,el blocaire polític de referència a Catalunya fa esment del nostre bloc i també un recull de les reaccions a la blocosfera catalana.

Des d'aquí podreu veure més reaccions de la blocosfera a la manifestació d'ahir.

I recordeu que:

Cada poble té la seva raó
per dir no al Quart Cinturó!

CCQC demanarà entrevistar-se amb José Montilla

2006-12-03T20:27:00.000+01:00

Nota de premsa de la CCQC:

UNES 5.000 PERSONES ES MANIFESTEN A SABADELL I REITEREN EL NO AL QUART CINTURÓ

La manifestació, convocada per les 270 entitats integrades a la Campanya Contra el Quart Cinturó, acaba amb la lectura d'un manifest que denuncia la manca de legitimitat del Quart Cinturó, exigeix inversions en infraestructures de transport públic, reclama la protecció i defensa dels espais naturals de les comarques afectades, reivindica el debat polític i social, i demana al nou president de la Generalitat que encapçali una rigurosa planificació en el debat territorial i infraestructural i compti amb la participació activa de la Campanya.

Unes 5000 persones i 24 tractors s'han manifestat avui diumenge 3 de desembre pels carrers del centre de Sabadell per reclamar l'aturada de les obres de construcció i la tramitació del Quart Cinturó mentre el debat territorial no doni una eficient resposta a la necessària incorporació dels vectors ambientals.

El recorregut i l'acte de cloenda, tots en un marcat caire festiu i ple de missatges adreçats als nostres representants polítics, han comptat amb la presència de persones vingudes d'arreu del Baix Llobregat, Penedès i Vallès. El passeig Manresa ha estat el marc de la lectura del manifest, llegit per Arcadi Oliveres, i de la presentació de la cançó “Com el Vallès no hi ha res”, escrita i interpretada per Fèlix de Blas.

Les entitats reclamem al nou govern de la Generalitat i al govern de l'Estat:

-La retirada del projecte del Quart Cinturó

-L'atenció prioritària al sistema de transport públic (creació de noves línies ferroviàries i la millora de les existents, potenciació de la funció distribuïdora de les línies d'autobusos).

-Priorització d'inversions en la xarxa viària existent, per davant de la construcció de noves vies: millora d'enllaços, supressió de peatges, incorporació d'elements de gestió en la mobilitat en vehicle privat...

-La coherència entre la protecció de la xarxa d'espais agronaturals, el model territorial i la xarxa de mobilitat.

La Campanya demà mateix sol·licitarà una entrevista amb el president de la Generalitat, Molt Honorable Sr. José Montilla, per transmetre-li directament les peticions formulades avui a Sabadell.

CAMPANYA CONTRA EL QUART CINTURÓ

El Baix Llobregat, el Penedès i el Vallès, 3 de desembre de 2006

Manifest contra el QC

2006-12-03T20:15:00.000+01:00

Aquest és el manifest que s'ha llegit avui al finalitzar la manifestació:

Molt Honorable Sr. Josep Montilla, President de la Generalitat:

Ens manifestem avui a Sabadell i us fem la que és, amb tota seguretat, la primera demanda pública i col·lectiva del vostre mandat. I fem aquesta demanda en representació de milers de persones i de 270 entitats del Vallès, el Baix Llobregat i el Penedès aplegades en la Campanya Contra el Quart Cinturó.

Molt Honorable President, permeteu que us diguem que...:

PRIMER. AL QUART CINTURÓ LI MANCA TOTA LA LEGITIMITAT

...no us volem nu com l'emperador del conte clàssic. Però tampoc no us volem vestit amb la retòrica i el posat tibat per proclamar les bondats del Quart Cinturó,... quan la realitat és molt més crua i despullada. I més complexa.

La promesa del Quart Cinturó ja fa anys que serveix per amagar les vergonyes de la manca de planificació del territori. Les vergonyes de posar infraestructures de gran cost i greu impacte per davant del respecte al medi natural i del respecte al conjunt del país. Un país que té altres necessitats molt més punyents.

Fa quinze anys que lluitem. Quinze anys que reclamem rigor i racionalitat a les Administracions que s’entesten en mantenir el Quart Cinturó. El Quart Cinturó és un projecte que no es basa en cap anàlisi, estudi, ni planejament rigorós. Hem demostrat que les justificacions adduïdes pels càrrecs polítics i tècnics no tenen cap base sòlida. Hem demostrat que les xifres dels estudis són incompletes o falses. Hem demostrat que s’ignoren els llocs i les raons autèntiques de la congestió de la mobilitat. Hem demostrat que els estudis ambientals han estat fets, massa sovint, des del desconeixement i des de la burla científica.

SEGON. VOLEM MÉS I MILLORS TRENS

Volem més i millors trens. Necessitem més i millors trens. Ha estat només quan ha esclatat el deplorable estat de les rodalies de RENFE que tothom ha corregut a dir que hi posaran pedaços. Una xarxa de rodalies i de trens regionals abandonada a la seva sort, amb unes mancances intolerables que la ciutadania suporta i pateix cada dia.

Constatem que el Vallès porta cinquanta anys sense inversió en ferrocarril per a viatgers. Que tota la inversió s’ha abocat a les autopistes. Un parell de quilòmetres nous a la Universitat Autònoma en la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat és l’única, és a dir, tota, la inversió catalana del Govern de la Generalitat en trenta anys. I només la recent posada en marxa del servei parcial i insuficient de la línia Mollet - El Papiol per l'antiga via de mercaderies intenta disfressar l’abandó en l’oferta de transport públic d’una comarca -el Vallès- que compta amb un milió d’habitants.

TERCER. DEFENSEM ELS ESPAIS AGRÍCOLES I NATURALS DE LES NOSTRES COMARQUES

Ja n’hi ha prou de discursos plens de paraules com sostenibilitat, però buits d’un compromís real amb la defensa del territori. Ja n’hi ha prou de dir que el Quart cinturó es farà bé. Afirmem que el Quart Cinturó és incompatible amb la defensa dels camps i boscos del Vallès, del Baix Llobregat i del Penedès. Afirmem que el Quart Cinturó tindria un impacte terrible i irreversible.

La pèrdua dels espais agrícoles i forestals de la plana arrossegaria també la pèrdua de l’activitat agrícola, de gran valor estratègic, que encara perdura. La pèrdua d’aquests espais anul·laria les possibilitats d’impulsar projectes de futur per al territori, com ara el Parc Agrícola del Vallès, al qual han donat suport 18 ajuntaments fins ara. La continuïtat del Quart Cinturó cap al Penedès transformaria completament el paisatge de vinyes i tindria un impacte directe sobre l’activitat vinícola.

El Quart Cinturó portaria a les nostres comarques més especulació. I seria una ferida de mort per a espais tan emblemàtics com la riera de Gaià, a Viladecavalls; el Pla del Bonaire, a Terrassa; el Bosc de Can Deu, el Torrent de Colobrers i Togores, a Sabadell; la Torre Marimon, a Caldes; Marata, a Les Franqueses... Uns espais, tots aquests, que no sols tenen valor per la seva biodiversitat. Uns espais que acompleixen una funció social importantíssima, i que són garantia de futur de la nostra qualitat de vida com a ciutadans.

QUART. POLÍTICA ÉS PARTICIPACIÓ

Reclamem que la política és participació i debat social. Apel·lem a aquest fet com a ciutadans de ple dret. En quinze anys de Campanya Contra el Quart Cinturó, la Presidència de la Generalitat no ens ha rebut mai. Només ho ha fet el Conseller de torn de forma escadussera i després de reiterades peticions.

Celebrem que els acords de la formació del nou Govern parlin de prioritzar la Catalunya social i d'escoltar no solament els estaments econòmics, sinó també la societat. Desitgem que se’n derivi el respecte pels moviments socials que han posat sobre la taula, des de fa anys, una sensibilitat ambiental avui en boca de tothom. Volem fets i paraules,... i no fets sense paraules. Volem diàleg i no fets consumats com hem hagut de denunciar quan s’han licitat les obres del tram Abrera–Terrassa i, a més, sense base jurídica suficient.

El respecte a la Catalunya social que avui s'expressa en aquesta manifestació implica diàleg i consideració envers les propostes aportades durant anys, propostes que dormen sense cap resposta als despatxos oficials.

CINQUÈ. PRESIDENT: FÉU HONOR AL CÀRREC

Molt honorable President: us volem revestit de l'autoritat que confereix el rigor del treball ben fet per part de l'Administració. Del treball que crea plans rigorosos. No us volem nu, o vestit amb aquell fals vestit de l'emperador, a què, malauradament, ens té acostumada l’Administració -també la de la Generalitat- quan se serveix d’estudis mercenaris i insolvents.

Tot el que us diem ateny molt directament la Presidència de la Generalitat. Però també el conjunt de les forces polítiques catalanes, tant les de dins del govern, com les de l'oposició. Ateny directament els partits que han fet del Quart Cinturó una bandera buida i enormement perillosa en el debat territorial, quan han volgut fer-nos creure que la resolució de la congestió i les dificultats de la mobilitat passen pel Quart Cinturó, quan ens diuen que són menyspreables els seus impactes ambientals, quan es creuen que l'economia necessita una obra faraònica d'aquesta envergadura i quan decideixen que el planejament del país es pot ajornar.

En nom d’una ciutadania responsable i participativa. En nom d’una ciutadania que és pacient i raonable. Us demanen un gir qualitatiu i un salt endavant. Us demanem que assumiu la voluntat ferma de presentar aviat el Planejament territorial del Vallès i el Baix Llobregat dins en la Regió Metropolitana de Barcelona, i de supeditar a aquest planejament tota nova gran obra. Us demanem un debat territorial no tecnocràtic. Us demanem que la presa de decisions es faci des del territori. Us demanem unes prioritats en inversió a les nostres comarques que parteixin d’opcions raonables, autènticament sostenibles, i no d’esquers enganyosos. Us demanem la humilitat d’admetre’ns com a interlocutor i us demanem el rigor de la vostra administració per respondre acuradament les nostres propostes.

NO AL QUART CINTURÓ !

Campanya Contra el Quart Cinturó

Sabadell, 3 de desembre de 2006

Que diu la premsa

2006-12-03T20:10:00.000+01:00

Informació i imatges de la manifestació a:

Informació Sabadell

Radio Sabadell

Vilaweb

El Punt

Avui

TV3

Europa Press

La Vanguardia

El Periodico

Éxit de la Mani!!!

2006-12-03T18:46:00.000+01:00

Més de 5000 persones hem tornat a dir al Quart cinturó!

Més de 5000 persones hem cantat la cançó Com el Vallès no hi ha res!!

El Quart Cinturó ni l'han fet ni el faran!!!

Podeu veure imatges de la manifestació aquí

La nova autovia del president (i II)

2006-12-02T20:41:00.000+01:00

A mesura que passaven els dies el President es posava nerviós perquè volia inaugurar l’inici de la construcció d’alguna infraestructura (no n’hi havia gaires per començar). Així que va ordenar al seu Conseller de carreteres que anés al despatx dels assessors a veure què feien.

El Conseller es va quedar sorprès en veure com a l’ordinador hi havia un simulador de cotxe de carreres i damunt la taula un estudi ple de pols que posava: Cierre autovía orbital, año 1960 y pico.

Abans que el conseller pogués dir res un dels assessors es va avançar.

- Hem fet un estudi exhaustiu de les preexistències i hem arribat a la conclusió que el que cal fer és el que fa quaranta anys que es va repetint… Però segui, segui – va dir assenyalant la cadira de davant la pantalla de l’ordinador-; estem simulant a quina velocitat podem anar en els trams més difícils... Xxxt, que no ho sàpiguen els d’Interior.

Com que el Conseller va aconseguir el rècord i li van assegurar que li farien unes imatges amb el PHOTOSHOP amb les quals demostrarien un impacte paisatgístic nul, se’n va anar molt satisfet i no va dir res al president.

Al cap d’un temps els assessors es van presentar davant el President i li van donar el projecte, el pressupost i la factura.

El President, que com hem dit era una persona seriosa que examinava els resultats, en veure que la simulació de trànsit no donava uns resultats meravellosos, ho va retreure als assessors. Ells contestaren que els resultats havien de ser interpretats per tècnics i que aquests no tenien cap dubte de la bondat de l’autovia.

En passar fulls i veure el que costava no va poder deixar de queixar-se de com n’era de cara.

- Tranquil President, que ens han esquilat durant anys i ara tindrem diners a manta… -digué el conseller del tresor que el tenia ben a prop.

El president rumià: “Bé, no sé... Això que tindrem més diners, no sé si serà veritat o només ho farem veure… Però es evident que no es pot aturar el país. Millor que quedin aturats els ciutadans a les carreteres… A veure, està clar: no vull que em critiquin. Val més fer-se el neci que perdre les eleccions.”

Per això l’únic que es va atrevir a dir, va ser:

- Per cert, el que proposeu estava planificat?

- Bé, podem adaptar la planificació per encaixar-la al nostre projecte –va contestar ràpidament el Conseller de carreteres.

- Doncs que així es faci –manà amb decisió el President.

Quan uns anys després va voler inaugurar l’últim quilòmetre el President va arribar 3 hores tard perquè el seu cotxe oficial va quedar retingut en un embús.

Acte 4C

2006-12-01T23:10:00.000+01:00

2 de desembre de 2006

Acte sobre el Quart Cinturó

a Terrassa

Lloc:

Cau del Torrent de

Les Bruixes (carrer Colon)

Hora: 17:30 h

Amb la participació de Pep Monterde (ADENC)

La nova autovia del president (I)

2006-12-01T23:06:00.000+01:00

Hi havia una vegada un president la major afició del qual eren les autovies i les autopistes. Es passava hores i hores mirant-se els mapes del seu país imaginant-se on en podia posar de noves. En el seu país n’hi havia moltes, però ai las, eren de peatge. Els seus conciutadans es passaven hores parats en elles o anxovats en l’escàs i deficient transport públic de què disposaven. Malgrat això, més o menys, el votaven i ell aconseguia ser president.

Un dia un parell d'assessors que afirmaven ser uns grans experts es van presentar davant el President. Van dir que tenien la solució als problemes del transport de tot el país. Una nova autovia mai vista que desdoblaria l’existent i permetria a la vegada comunicar el sud amb el nord i relligar la comunicació de tots els pobles per on passés l’autovia. No seria de peatge, o més ben dit aquest no es veuria massa perquè estaria a l’ombra. Li garantien molts vots en les properes eleccions i tapar la boca a l'oposició.

El President, que era una persona seriosa, li agradava valorar els pros i els contres i per això preguntà:

- Però millorarem el transport públic?

- Sens dubte perquè hi podran passar autobusos.

- Però hi hauran més ferrocarrils i vies de tren?

- D’entrada no, però també podem fer un estudi per veure què fem quan estigui feta la nova autovia.

- Però no afavorirem els vehicles privats, augmentarem les emissions contaminants i de diòxid de carboni?

- Bé, això és un problema de motoritzacions i de tipus de combustible... No té res a veure amb l’autovia, que és quitrà i formigó.

- Però de petroli no en queda gaire, oi?

- Bé, però hi hauran motors d’hidrogen. No cal preocupar-nos.

- Però no augmentarem l'ocupació del territori i l’especulació urbanística?

- Però si això són calés, President!

- Però…

- President, potser hi haurà algú que no hi estarà d’acord, que hi veurà pegues… Però no es pot aturar el país. Aquesta és una infraestructura necessària per al progrés del país… Totes les persones intel·ligents ho veuen, i les altres ja les convencerem.

El President en quedà convençut. Amb una autovia així quedaria molt bé davant dels empresaris i, que coi, demostraria fets i no paraules.

Els assessors van demanar un ordinador que tingués prou memòria per simular el trànsit del país i poder escriure uns milers de fulles de documentació.

Continuarà...

Infraestructures al Vallès: Qui perd el tren?

2006-11-30T22:21:00.000+01:00

Des de fa anys tot el discurs públic sobre la manca d’infraestructures al Vallès acaba en la necessitat del Quart Cinturó, sense aturar-se a analitzar si aquesta autovia és realment necessària o, millor dit, si seria útil per resoldre els problemes de mobilitat.
I mentre van passant els anys, amb una inèrcia ancorada en un model de mobilitat caduc, que gira exclusivament a l’entorn del vehicle privat i del seu ús pràcticament individual, el transport ferroviari malviu amb una xarxa que ha quedat clarament obsoleta, amb trens amb menys capacitat de la que caldria i amb un gran protagonista:l’AVE, que s’emporta tota la inversió, però que no donarà servei als passatgers que fan servir abnegadament cada dia el tren de rodalies.
Perdre el tren. Perdre l’oportunitat d’adaptar-se als nous temps, de preparar-se pel futur. Perdre el temps dels usuaris de RENFE. Perdre els diners en un gran projecte viari, que generaria més trànsit, més desplaçaments amb cotxe, i més impacte sobre un Vallès ja molt urbanitzat.
Qui és qui perd el tren? Els que defensem un impuls decidit per a la xarxa de rodalies, amb nous combois, noves línies i una inversió continuada en manteniment? O els que s’entesten a reclamar més autopistes sense voler entendre que no són projectes de futur?

Repic de campanes

2006-11-29T21:28:00.000+01:00

La premsa en va plena. Les selves tropicals de l’Amazònia o d’Indonèsia són destruïdes a gran velocitat. A l’Àfrica, nombroses espècies emblemàtiques es troben en perill. Podríem dir el mateix dels ecosistemes marins: les balenes o les tortugues es troben en greu perill. Més d’actualitat és l’ocupació del territori a la península ibèrica, amb els seus màxims exponents en el litoral mediterrani. Noms com els de Torrevella, Benidorm, Orpesa, Marbella, i un llarg etcètera estan associats a la cultura del “pelotazo” urbanístic: una gran porció de territori qualificada com a rústic i no urbanitzable és comprada a baix preu per, un temps després, ser classificada com a urbanitzable per una simple decisió municipal (amb la aquiescència de la Generalitat de Catalunya en el nostre cas). Aquestes reclassificacions solen ser una pràctica habitual dels ajuntaments; sigui per connivència amb els promotors de determinats projectes, sigui com a pràctica habitual per a reflotar (temporalment) unes economies municipals ofegades
Ara bé, què pot fer que uns espais naturals de camps i boscos de sobte esdevinguin atractius per a ser urbanitzats? En el cas tan habitual del litoral, és evident que la mateixa proximitat del mar. En el cas del Vallès i de la resta de comarques veïnes, és evident que la proximitat a Barcelona. Ja fa anys que, en una bomba de rellotgeria lenta, ens hi han proliferat les urbanitzacions i els polígons industrials. En qualsevol cas, la ocupació urbanística dels espais naturals es veu terriblement accelerada quan prèviament s’hi ha construït una gran carretera. Això és especialment evident a la part sud del Vallès: seguint l'autopista A7-B30, actualment ja hi ha una massa quasi contínua d'urbanitzacions, polígons industrials, grans centres comercials... És per aquesta raó que les porcions del típic paisatge vallesà de camps i boscos que ens queden estan a la zona nord de la plana (entre d'altres: el riu Llobregat a Abrera (inclós en la Xarxa Natura 2000), la riera de Gaià (Viladecavalls), el Pla del Bonaire (Terrassa), el Bosc de Can Deu, el Torrent de Colobrers i Togores - Can Vilar (Sabadell), els boscos de Can Canyameres (Sentmenat), laTorre Marimon (Caldes de Montbui), el pla de Llerona i Marata (LesFranqueses).
Doncs bé, si per poder urbanitzar la zona nord de la plana amb els màxims beneficis dels promotors i especuladors es necessita una autopista, els nostres governants els la donaran. Aquest i no un altre és l’objectiu que es pretén aconseguir amb la construcció del Quart Cinturó. Més enllà d’invocar-lo públicament com a element quasi-màgic per solucionar qualsevol problema de trànsit a la comarca, quan és analitzat detalladament i en privat l'administració reconeix que no els solucionaria i que inclús els agreujaria. Per tant, el problema d’aquesta autopista que ens amenaça els nostres paisatges i espais naturals no es redueix a l’impacte visual d’una carretera enorme, amb un nusos de connexions damunt mateix del Pla de Bonaire, per exemple. És tant o més preocupant la urbanització que (en 5, 10, 15 anys?) la seguirà d’una manera imparable.
Així que, lamentem-nos per la destrucció de les selves tropicals de l’Amazònia, els esculls de corall, o les platges del mediterrani. Però sobretot, preocupem-nos, movem-nos pels espais naturals del costat de casa; per aquests paisatges de la plana del Vallès que no ens hem de deixar arrabassar i pels quals el Quart Cinturó constitueix la principal amenaça. No deixem que aquella frase de Hemingway “No et preguntis per qui toquen a mort les campanes. Toquen per tu” traslladada als espais naturals es faci realitat. El proper diumenge dia 3 a Sabadell, hem de sortir a defensar els nostres espais naturals.

Greus irregularitats i incoherències

2006-11-29T10:50:00.000+01:00

Irregularitats:

1.La licitació del tram Viladecavalls-Olesa de Montserrat del QC s'ha fet sense suficient dotació pressupostària en els pressupostos generals de l'estat. Aquest fet, fonament del recurs d'alçada interposat (27 d'octubre), deixa la licitació en una situació irregular. El silenci administratiu al recurs en aquest cas esdevé positiu, de manera que demanarem l'executivitat de la suspensió de la licitació. La possible adjudicació seria feta en frau de llei.

2.El tram corresponent a Abrera afectarà de ple un dels espais incorporats a la Xarxa Natura 2000 (aprovació del mes de setembre), en concret un tram del riu Llobregat i l'espai conegut com Can Morral, a Abrera. Aquesta afectació hauria de suposar la necessària revisió de l'avaluació d'impacte ambiental i la consideració de l'alternativa zero o anàlisi d'alternatives, que necessàriament hauria d'incorporar l'estudi d'altres repartiments modals de la mobilitat. Aquesta demanda ha estat adreçada al Ministerio de Fomento i al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

3.En relació a la licitació de la redacció del projecte executiu de la Ronda Oest de Sabadell, també s'ha presentat un recurs d'alçada atès que l'acte administratiu estava mancat de suficient base jurídica, atesa la inexistència de l'aprovació de l'estudi informatiu. Aquesta licitació també ha de ser considerada suspesa ja que el silenci administratiu és positiu. Cal observar que l'aprovació parcial de la Ronda Oest entre la N-150 i la carretera de Matadepera només pretén posar pressió sobre els ens locals a l'hora de reclamar el tancament de la pota nord amb el Quart Cinturó, aprofitant les inversions de l'Estat a Catalunya.

Incoherència: Paraules d'un Secretari en funcions

El passat divendres el responsable de la redacció i aprovació del Pla d'Infraestructures de Transport de Catalunya proclamà la imminència de l'enllaç entre Terrassa i Sabadell amb el Quart Cinturó. Cal recordar que el PITC estableix que el Quart Cinturó entre Terrassa i Granollers entra en el segon període d'actuació, a partir del 2016, i prèviament ha de ser sotmès a avaluació ambiental, a anàlisi de repartiment modal per eixos de mobilitat i a consideracions del Pla Territorial Parcial de la Regió Metropolitana de Barcelona. Curiosament, les paraules tampoc no semblen coincidir amb els continguts del pacte de govern de l'Entesa. Cal considerar-les un excés verbal que posa en evidència que el Quart Cinturó no respon a necessitats de mobilitat ni a la rigorositat en la gestió.

Cultura del no planificar

2006-11-27T01:11:00.000+01:00

El concepte “Cultura del no” és un artefacte semàntic molt ben projectat per persones il·lustres del nostre país per adaptar un concepte que ja ha estat retratat en altres contextos culturals: el “NIMBY” (Not in my backyard). La “Cultura del no” existeix en determinats conflictes, però la veritable cultura del no està instal·lada en determinats àmbits com a mecanisme de resposta a aquells que presenten alternatives al model de desenvolupament predominant.

L’apelació a “la cultura del no” és només una arma d’atac preventiu, una maniobra de distracció per defugir el veritable debat, i ocultar les grans mancances que ha tingut la inexistència de planificació territorial integrada. Som un país construït en base a planificació sectorial, de manera que el model final al qual tendim queda ocult. Els nostres governants sovint han amagat un disseny de país que no es pot explicitar perquè crearia fortes tensions i dissensions. Anar trampejant el dia a dia és més fàcil que definir el camí que seguim.

El “Llibre blanc de la gestió de la natura als Països Catalans” ja retratava aquestes mancances en la planificació l’any 1976. 30 anys després, tot i avenços en determinats camps, encara podem reproduir gran part del discurs. Acabarem algun dia planificant el país de manera integrada i contemplant també el territori com un recurs natural limitat?

No necessitem gestors de la realitat pendents només del creixement del PIB. Necessitem articular una societat complexa en els mecanismes decisoris i actors (institucionals i socials) que vulguin articular un país endreçat i responsable amb el seu propi futur.

Hem d’acceptar que es tirin endavant infraestructures tan inútils com perjudicials com el Quart Cinturó que no obeeixen a cap planificació coherent amb la preservació dels valors del territori?

Qui ha tingut interès en parlar de la “cultura del no” hagués estat més honest si hagués parlat de la “cultura dels torracollons”. S’hagués retratat a si mateix molt millor.

Concentració d'afectats pel servei de RENFE

2006-11-26T09:54:00.000+01:00

La Campanya Contra el Quart Cinturó dóna suport a la Convocatòria feta per la PTP, CCOO i l'OCUC per concentrar-se el 29 de novembre a les 19:00 a l'Estació de Sants per exigir solucions immediates als retards i avaries que afecten els usuaris de RENFE.

Ens trobarem a les 18:45 h a la sortida que porta a la plaça dels Països Catalans.
Allà també farem difusió de la convocatòria de la manifestació del 3-D Contra el Quart Cinturó.

CONVOCATÒRIA: CONCENTRACIÓ D'AFECTATS PEL SERVEI DE RENFE:

La PTP, CC.OO. i l'OCUC convoquen els usuaris de Renfe descontents amb el servei de rodalies i regionals a una concentració el proper dimecres, 29 de novembre, a les 19:00 h, a l'Estació de Sants, sortida Pl. Països Catalans.

· Prou retards, avaries i mal tracte als usuaris de Renfe.

· Volem solucions als problemes de la xarxa.

· Primer el tren de tothom, rodalies, després el tren de pocs, l'AVE.

Que mai més tornin a sacrificar els trens de tothom !!

Fes-te escoltar i exigeix els teus drets !!

Vine a la concentració !!

Descarrega't el manifest i les octavetes i ajuda'ns a difondre-les entre els usuaris.

Tota la informació està disponible a www.laptp.org

Xerrades contra el QC

2006-11-23T07:19:00.000+01:00

24 de novembre de 2006

Acte sobre el Quart Cinturó a Sentmenat

Lloc: Sala ECUS (antiga Biblioteca)

Hora: 20:00 h

Amb la participació de Toni Altaió (ADENC), Ramon Luque (Director General de Medi Natural), Pilar Dellunde (diputada ERC) i Oriol Rovira (ERC)

Organitzen: ADENC, GEPS, EUiA, ERC

24 de novembre de 2006

Xerrada informativa sobre el Quart Cinturó

Lloc: Sala de Plens de l'Ajuntament de Caldes de Montbui

Hora: 20:00 h

Organitzen: ICV, EUiA, ERC.

Col·labora: Campanya contra el Quart Cinturó

Llum contra el 4C

2006-11-23T07:14:00.000+01:00

La Plaça de l'Ajuntament de Sabadell ha estat iluminada durant una estona per 10 cartells fets amb tub lluminós que deien NO 4C (No al Quart Cinturó). Es tracta d'una forma original de connectar l'espai personal de cadascú amb la definició i protecció del territori comú.

Els cartells han estat elaborats per voluntaris, a partir del disseny de l'artista sabadellenc i membre de la campanya, Joan Vila-Puig. Després d'encendre'ls tots plegats, els cartells seran penjats en diversos balcons i finestres de la ciutat, en llocs ben visibles, per continuar mostrant el seu rebuig a aquesta infraestructura. Alguns cartells també han marxat a d'altres localitats, com Les Franqueses, Terrassa o Abrera.

La Campanya Quart Cinturó ja fa dies que està escalfant motors a aquesta i d'altres localitats afectades pel traçat de la via amb vistes a la propera manifestació del diumenge, 3 de desembre.

La convocatòria per la manifestació és a les 12h a la Plaça d'Antoni Llonch de Sabadell.

Quasi 15 anys de feina (II)

2006-11-23T07:08:00.000+01:00

El moviment d’oposició al Quart Cinturó es va iniciar l’any 1992 i des de llavors s’han fet centenars de xerrades, taules rodones, algunes desenes de jornades i moltes mobilitzacions. La primera amb caràcter massiu va ser la marxa al bosc de Can Deu el maig de 1994, amb la participació de 4000 persones. Però això només va ser el començament...

Novembre 1994, Granollers: Manifestació-tractorada, amb la participació de més de 3.000 persones
Maig 1995: Acampada-concentració a Torrebonica, que va aplegar 2.000 persones
Maig 1995, Les Franqueses: Concert de Lluís Llach
Juliol 1995, La Roca del Vallès: Solemne enterrament i col·locació de la darrera pedra del Quart Cinturó
Maig 1996: Marxa-manifestació de Terrassa a Sabadell
Abril 1997: Manifestació simultània a Granollers i Sabadell. Es va formar una “N” humana a Sabadell i una “O” a Granollers, amb la participació de 5.000 persones
Juny 1998, Terrassa: Manifestació Aturem el Quart Cinturó, amb la participació de 4.000 persones
Any 2002: actes de commemoració dels deu anys d’oposició al Quart Cinturó amb el lema 10 anys Contra el Quart Cinturó: Ni l’han fet ni el faran!;
Desembre 2003: Manifestació No al Quart Cinturó: tothom a Abrera!

Juny 2004, Terrassa: Manifestació amb el lema Ara el podem aturar! No a un altre Bracons.

També s’han fet activitats que combinaven la sensibilització ambiental amb la mobilització activa, com ara la Campanya de senyalització d’indrets amenaçats pel Quart Cinturó, amb la col·locació de 300 rètols l’any 1996; o la promoció del Sender de Gran Recorregut de la Tordera al Llobregat (GR 97), inaugurat el maig de 1998, i que compta amb una guia de la Federació de Senders de Catalunya.

D’imaginació no n’ha faltat i cal dir que la CCQC ha trobat sempre complicitats amb els col·lectius locals quan s’ha dut a terme alguna activitat. D’altra banda, les 270 entitats que formen part de la campanya han anat organitzant al llarg de tots aquests anys els seus propis actes contra el Quart Cinturó donant difusió entre els seus associats i enfortint l’oposició al QC localment.

Vergonyes i Quart Cinturó

2006-11-22T00:42:00.000+01:00

Article publicat al triangle aquest dilluns dia 20 de novembre.

El Quart Cinturó (QC) o Autovia Orbital és un projecte d’autovia amb l’objectiu d’unir l’Alt Penedès amb l’extrem nord-est del Vallès Oriental. Amb una traça paral·lela i molt pròxima a l’AP7, la seva construcció constituiria la pitjor agressió possible als importants espais naturals dels peus de la serralada prelitoral. No només per la destrossa directa que significaria, sinó per la dinàmica urbanitzadora que, amb tota seguretat, generaria al bell mig dels paisatges més genuïnament vallesans. De fet, el QC no és l‘única autovia prevista que ha de travessar el Vallès, ja que el recent Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya (PITC) preveu, entre d’altres, l’Autovia del Marge Esquerre del Besòs, l’Autovia del Tenes i la Interpolar Sud. Aquesta planificació de caire “desarrollista” negligeix el compliment dels compromisos inclosos en el Protocol de Kyoto i ignora els preocupants índexs de contaminació atmosfèrica a la Regió Metropolitana de Barcelona.

Molts dels principals problemes ambientals (contaminació atmosfèrica i acústica, destrucció i fragmentació d’espais naturals) tenen origen en el model d’infraestructures amb el qual es vol servir la gran mobilitat característica de la nostra societat. Aquesta enorme mobilitat podria ser ambientalment menys perniciosa amb un model de transport basat en el transport públic, sobretot ferroviari. Malauradament, el model de transport actual evoluciona just en sentit contrari. No només la nostra xarxa ferroviària és molt insuficient i mal gestionada, sinó que les previsions del PITC són que seguirà així durant molts anys. En canvi, la dispersió urbanística i la sobrevaloració de la cultura de l’automòbil posen cada dia a la carretera, en hores i itineraris coincidents, centenars de milers d’automòbils.

Al Vallès, és fàcil comprovar que els principals problemes de trànsit no són en sentit E-W a l’AP7 (problemes que suposadament el QC ajudaria a pal·liar), sinó en sentit N-S: fonamentalment, la comunicació entre Barcelona i el Vallès per la C58, en l’enllaç entre A7 i C58, i en determinats accessos, rondes i carreteres locals i comarcals. Sovint, els dèficits d’aquesta xarxa secundària acaben provocant, en una mena d’efecte dominó, el col·lapse a l’autopista en no poder distribuir apropiadament l’allau de vehicles provinent de l’autopista. La presència de peatges no fa sinó limitar les possibilitats de la xarxa d’autopistes, provocant greus disfuncions en sobrecarregar la xarxa secundària, i augmentant els problemes generals del sistema. El QC, que no és sinó una via ràpida de pas en l’eix E-O, no solucionaria els problemes reals, sinó que fins i tot, atesa la retroalimentació entre noves carreteres, dispersió urbanística i transport privat, estimularia encara més el col·lapse intrínsec del model de trànsit actual. Malgrat tot, es continua parlant d’ell com d’una mena de talismà per solucionar tots els problemes del trànsit.

El cert és que tant públicament com en nombroses entrevistes mantingudes amb diferents representants d’administracions i cambres de comerç s’admet que el QC no solucionaria els problemes de trànsit; però a continuació s’addueix que és una inversió que no es pot deixar perdre. Quin país el nostre! Tan sobrats anem que no cal racionalitzar les despeses? Ja no calen més hospitals ni escoles? Inclús en l’àmbit dels transports, com és que no es dediquen aquests diners al rescat dels peatges? Per què no es poden establir noves línies de trens o millorar les actuals? No és una vergonya que no passi setmana sense que la xarxa de trens de rodalies pateixi algun incident greu? I la vergonya diària (el no-incident de cada dia) de trens saturats i que fan tard? Només una dada: els 15 km del tram Abrera-Terrassa del QC representen quasi els mateixos diners que el pla de xoc de Fomento per als pròxims dos anys per tota la xarxa de rodalies. És clar, potser el QC serveix per fer veure que es fan coses, per tapar totes aquestes vergonyes. De passada, alguns faran l’agost amb l’orgia de ciment i totxo que se’ns prepara.

En resum, els vallesans ens hem de deixar prendre els paisatges rurals que ens identifiquen perquè els nostres governants no saben tapar-se les vergonyes d’una altra manera? El dia 3 de desembre, a les 10 h. a l’estació de RENFE de Sabadell Centre, hem de manifestar-nos contra tot aquest desgavell, en favor dels nostres espais naturals i d’un model alternatiu dels transports.

Més informació en ccqc.pangea.org i www.adenc.org

Vine a encendre rètols contra el QC

2006-11-20T22:06:00.000+01:00

A partir del disseny de l'artista sabadellenc Joan Vila-Puig, i amb la seva col·laboració, hem fet rètols lluminosos contra el Quart Cinturó per penjar en alguns llocs estratègics on els vegi molta gent. En teniu una mostra a la Carretera de Barcelona, a Sabadell.

Dimarts 21, a la tarda farem l'acte formal d'encesa dels rètols. Serà a la Plaça Doctor Robert de Sabadell, a les 19:00 h. Si podeu col·laborar en aquest acte, hi haurieu de ser a les 18:45 h, per organitzar-nos una mica i si ens ho podeu confirmar prèviament millor encara (ccqc@pangea.org).

D'altra banda, encara en tenim alguns per vendre a 18 €, així que si teniu interés en posar un al vostre balcó (especialment si és un punt una mica estratègic) envieu-nos un missatge.

Perquè diem no al Quart Cinturó

2006-11-20T06:14:00.000+01:00

Adjuntem un article de l'ADENC aparegut al Diari de Sabadell del dia 17 de novembre.

Hi ha poques coses amb les quals els ciutadans ens identifiquem tant com el paisatge que ens envolta des de petits. Als sabadellencs ens costa imaginar-nos que d’aquí uns anys ja no tinguem els camps i boscos de Togores, per exemple, i que en el seu lloc, quan els anem a buscar, els trobem sepultats sota un escalèxtric i d'innumerables enllaços. El mateix podríem dir de tants i tants paratges de la resta del Vallès.

Quan es planteja la possibilitat de construir-hi el Quart Cinturó, hem de pensar que aquest és el preu que pagarem: la desaparició certa de tots aquests paratges que ens identifiquen com a persones i com a ciutats del Vallès. Sobretot, si pensem que el Quart Cinturó serviria sobretot per a què tots els voltants de l’autovia, un cop construïda, poguessin urbanitzar-se fàcilment.

Però, a banda de constituir un entorn agradable per nosaltres, tenen algun valor aquests espais? Doncs sí. Recentment, l’ADENC va presentar en públic les principals conclusions d’un estudi, realitzat amb el suport econòmic del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, sobre els valors naturals de la plana del Vallès. I una d’aquestes conclusions torna a destacar el que diem des de ja fa anys, que els camps i boscos més propers a les nostres ciutats contenen valors naturals comparables (parlant per exemple, d’ocells, papallones o formigues) als dels espais naturals de la serralada com Sant Llorenç del Munt o Collserola. Per què els espais de serralada estan protegits i els nostres espais del Rodal no? Senzillament perquè costa relativament poc protegir zones de gran pendent i, per tant, de difícil urbanització. En canvi les grans extensions de plana on s’ubiquen els nostres camps i boscos tenen un altre destí per als que ens governen: tot aquest territori ha de quedar a disposició de la indústria del totxo.

Per a què ens entenguem bé. No és que l’ADENC i la Campanya contra el Quart Cinturó (CCQC) estiguem en contra del desenvolupament econòmic. Senzillament, volem un altre desenvolupament econòmic. No pot ser que mentre hi ha moltíssima superfície buida de polígons industrials ja construïts es continuï insistint en fer-ne més i més. És de sentit comú que les noves empreses s’ubiquin en els polígons industrials ja construïts. Tampoc podem acceptar que es construeixi més i més a costa els espais naturals que ens envolten, quan és evident que això no serveix precisament per tal que el preu de la vivenda, un dels principals problemes de la nostra societat, sigui més assequible. Per problemes d’espai, deixarem per un altre article la problemàtica de la mobilitat i dels transports i com difícilment el Quart Cinturó solucionarà res, mentre que altres mesures, com un sistema ferroviari realment digne d’Europa (amb qui tant ens comparem quan convé) sí que ho farien.

En definitiva, ens oposem al Quart Cinturó perquè no és cap solució als problemes de transport que patim i en canvi, serviria per a, en primera instància, destruir els camps i boscos dels quals podem fruir al costat de casa, perquè després l’especulació els acabi de sepultar sota el ciment. És el moment, doncs, de pensar-nos bé quin futur volem. Si volem mantenir el nostre paisatge tradicional, els camps i boscos del Rodal, o si preferim un horitzó ple d’autovies a l'estil del Baix Llobregat. El dia 3 de desembre hem de dir-hi la nostra.

Sentència no dictada

2006-11-17T17:20:00.000+01:00

Un dels aspectes que actualment passen més desapercebuts quan es parla de la licitació dels 3 trams del Quart Cinturó entre Abrera i Terrassa, és que l'estudi informatiu que va ser presentat l'any 1998 contenia greus errors tècnics.

Per exemple en l'estudi s'aplicava un model de trànsit a la xarxa viària existent per preveure el nombre de vehicles que hi circularien. Doncs bé en aquest model no es tenia en compte la carreteraTerrassa-Rubí (BP-1503). En aquells moments per aquella via hi circulaven diàriament 23.054 vehicles i per poder valorar la importància d'aquest oblit cal tenir en compte que per l'autopista E-9, tram Terrassa-Rubí, el flux era de 8.823 vehicles/dia. Aquest error s'unia a altres defectes greus en l'estudi d'impacteambiental i demostren que el desgavell del Ministeri de Fomento ja ve de lluny.

Per tot aquests motius la CCQC va presentar un contenciós contra l'aprovació de l'estudi informatiu. Aquest contenciós ha passat vàries vicissituds, d'aquestes que malauradament ens té acostumats la lentitut de la justicia a casa nostra. La última va ser aquest any, 2006, quan el mes de juliol 2 dies abansde dictar sentència la Secció Tercera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que veia el cas es va declarar incompetent. El curiós del cas és que la pròpia campanya ja havia advertit d'aquesta possible incompetència. Ara l'Audiència Nacional de Madrid que és la competent ens demana traduir els textos que forment part del contenciós.

I encara més curiós, la vida té aquestes casualitats, que la decisió de declarar-se incompetent, coincidís en el temps amb la licitació per part del ministeri dels primers trams del QuartCinturó.

El Quart Cinturó una infraestructura mal planificada!!!!
No al Quart Cinturó!!!

NO AL QUART CINTURÓ. MÉS I MILLORS TRENS!!!

2006-11-15T14:22:00.000+01:00

La Campanya Contra el Quart Cinturó ha realitzat avui dia 15 de novembre una acció informativa al'estació de RENFE Centre de Granollers per denunciar la desviació dels recursos públics cap a la xarxa de mobilitat amb vehicle privat i en detriment de l'atenció necessària de la xarxa de transport públic. L'acció realitzada per 3 persones disfressades de sardines que, alhora que repartien algunes llaunes de sardines i fulls informatius, reproduïen simbòlicament com viatgen els usuaris de transport públic. Aquesta és una acció programada per la Campanya des de fa temps per tal decontribuir a la difusió de la manifestació contra el QC convocada per al 3 dedesembre a Sabadell.

Malauradament, perquè tant de bo no existissin, coincideix en el temps amb els incidents greus que està tenint la xarxa de transport ferroviari (23 en els darrers mesos). Aquests fets posen de relleu que els problemes no són exclussivament de gestió, sinó que són de planificació i execució de compromissos d'inversions. La manca d'inversió a la xarxa de Rodalies de RENFE els darrers anys i le sobres de la nova via del TAV estan fent emergir el descuit amb què l'Estat tracta els mitjans de transport públic. Tot això mentre ens bombardegen contínuament amb missatges apel·lant a la responsabilitat dels ciutadans davant el canvi climàtic i convidant-nos a desplaçar-nos de la manera més sostenible possible.

El creixement dels usuaris de Rodalies els 10 darrers anys s'ha doblat, però les inversions han estat pràcticament inexistents. Els trens de rodalies són insuficients i estan massificats (viatgem com a sardines). A més, l'estat depriment de les estacions i les dificultats d'accessibilitat es perpetuen enel temps. Durant l'any 2006 l'Estat ha iniciat la licitació del tram Abrera-Terrassa del Quart Cinturó, amb un pressupost de 254 milions d'euros. Aquest és l'import que ara l'Estat promet (ja ho veurem si ho farà) invertir a la xarxa deRodalies, un import que fa anys que ens vénen anunciant. Amb els diners que costaria el Quart Cinturó en la seva totalitat es podria millorar molt significativament el servei de la xarxa actual, augmentar les freqüències, i fins i tot projectar i construir noves línies que contribueixin a convertir el transport públic en una opció digna i competitiva, energèticament eficient, i ambientalment sostenible.

Aquestes setmanes els partits polítics amb representació parlamentària estan negociant els pressupostos de l’estat del 2007. Mentre alguns sectors pressionen perquè s’acabi d'executar el Quart Cinturó fins a Granollers iSant Celoni, amb l’únic argument que cal atreure inversió per ainfraestructures a Catalunya, moltes entitats i persones ens oposem al QuartCinturó perquè pensem que hi ha inversions molt més necessàries i prioritàries. Entre aquestes inversions imprescindibles hi ha la millora dela xarxa de Rodalies de RENFE.

La construcció del Quart Cinturó comportaria la pèrdua irreversible de molts espais agrícoles i forestals de gran valor natural i paisatgístic, els quals també compleixen una funció social i lúdica. El Quart Cinturó fragmentaria el territori i fomentaria l’especulació. A més, el Quart Cinturó no resoldria els problemes de mobilitat, per als quals hi ha solucions més sostenibles, com ara la millora de la xarxa de carreteres secundàries, l’eliminació delspeatges i la potenciació d’un model de transport públic basat en el ferrocarril.

NO AL QUART CINTURÓ. MÉS I MILLORS TRENS!!!

Quasi 15 anys de feina (I)

2006-11-13T06:57:00.000+01:00

L’any 1992 quatre entitats de Sabadell van organitzar les jornades de debat “El Quart Cinturó i el medi ambient”. Aquesta primera col·laboració entre l’ADENC, la Unió Excursionista de Sabadell (UES), la Unió de Pagesos i la Comissió Ecològica de la Federació d’Associacions de Veïns de Sabadell va ser l’embrió de Quart Cinturó: Quitrà o Vida?.

No es tractava d’una entitat ni d’una coordinadora, simplement de posar nom a un vincle estable amb l’objectiu comú de generar debat i qüestionar el Quart Cinturó. El 29 de maig de 1994 va tenir lloc el primer acte reivindicatiu massiu contra el Quart Cinturó: una marxa al bosc de Can Deu, en què van participar 4.000 persones i que va rebre el suport de més de setanta entitats d'arreu del Vallès.

A partir de l’experiència de Quitrà o Vida? va sorgir la necessitat de coordinar-se amb entitats d’altres poblacions, i així va néixer la Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC). Des dels seus inicis, la CCQC presentava aspectes innovadors. Per exemple, en la seva composició, perquè incorporava entitats i persones a títol individual. D’altra banda, es volia agrupar tot tipus de col·lectius del conjunt del territori afectat, superant el marc estrictament ecologista. Per aquest motiu es van dedicar molts esforços a incorporar associacions veïnals, partits polítics, entitats culturals, sindicats, AMPA’s, grups de cultural popular, etc.

També van ser innovadors altres aspectes: totes les decisions es prenien en reunions plenàries, formades per totes les persones assistents, ja fos en representació d’un col·lectiu o a títol personal. Per tant, absència d’un òrgan decisori electe i, d’altra banda, absència de la figura del portaveu únic. Inicialment, les reunions es feien cada cop en una població, tot i que amb el pas del temps, el fet de mantenir molts membres actius a Sabadell va convertir aquesta població en una mena de seu de les plenàries. Al llarg de tots aquests anys, la CCQC ha estat diversa fins i tot en els aspectes més formals: el telèfon i el fax corresponen a una de les entitats, l’adreça postal a una de les persones actives, la pàgina web la manté un altre membre actiu, les reunions es fan a la seu d’una altra de les entitats... I tot aquest treball s’ha fet sempre des del voluntariat i la cooperació entre les diferents organitzacions.

18 milions d'euros per a cada km de Quart Cinturó!

2006-11-10T18:04:00.000+01:00

En la història del Quart Cinturó abunden males planificacions i números trets de la màniga. Si es compara el que es diu al que es fa, s'arriba a la conclusió que no es pot prendre en sèrio cap paper oficial sobre el Quart Cinturó. Sinó fixeu-vos en el xiclet pressupostari que s'ha estirat i s'ha estirat...

L'any 1997 es preveia un cost de 22.000 milions de pessetes (132 milions d'euros) per al tram Terrassa-Abrera. Així, almenys, apareixia en l'Estudi Informatiu, del qual un altre dia tindrem ocasió de parlar-ne.

En el pressupost de l'estat per a l'any 2006 es va incloure una partida que tenia el nom de: "Mejora de la conectividad entre el Baix Llobregat y el Vallès Occidental. Tramo II" amb un import per al 2006 de 800.000 euros, que a més preveia un cost total de 69.120.000 euros fins al 2009, i una partida a la SEITT de 57 milions d'euros.

Doncs bé, tan sols la licitació feta el mes de setembre per al tram Olesa - Viladecavalls ja va ser de: 194.815.751,96 euros. Si hi sumem l'anterior licitació del tram Viladecavalls-Terrassa i a l'espera de l'últim tram Abrera-Olesa (previsió d'e 56 milions), el cost previst ja supera els 300 milions d'euros. I ja se sap que al final sempre es gasta més del que es preveu.

Crida l'atenció l'augment respecte el previst el 1997, que és més de tres vegades l'IPC i com el total deixa en paper mullat la previsió pressupostària fins al 2009. Vist això, com podem confiar en el que diuen els pressupostos de les administracions?

D'altra banda aquest augment dels costos és un indicador més de la falsedat dels estudis previs.

Finalment voldríem destacar que tenint en compte que aquest tram té una longitud de 15 kilòmetres, el cost per kilòmetre actual sobrepassa els 18 milions d'euros (3.000 milions de pessetes), mentre que l'any 1997 es preveia de 9 milions d'euros (1.500 milions de pessetes).

Aquestes dades ens demostren una vegada més que el Quart Cinturó és una obra, que a més de innecessària, és particularment cara i està feta i pensada amb els peus.

No deixis que malbaratin els diners de tots en infraestructures obsoletes!!!

No al Quart Cinturó!!!

2006-11-08T21:53:00.000+01:00

El Quart Cinturó és l'autopista paradigmàtica del model model econòmic que fonamenta, entre d'altres, el seu creixement sobre la de depredació del territori.
El Quart Cinturó és una infraestructura que no respon a l'objectiu de resoldre els problemes del transport al Vallès i a Catalunya.
El Quart Cinturó és una autopista per colonitzar encara més el Vallès i malmetre els espais naturals de la plana.

Cal tornar a dir NO!

Vine a la manifestació del diumenge 3 de desembre a Sabadell.

A les 12 hores del migdia a la Plaça Antoni Llonch, Estació Sabadell-Centre de RENFE.

Amb aquest blog ho sabràs tot sobre el Quart Cinturó i aniràs trobant puntual informació sobre la manifestació. Segueix-lo i difon la seva adreça.