No al Quart Cinturó

Bloc d'informació sobre el Quart Cinturó.

divendres, de març 23, 2007

MONTILLA TAMBÉ ÉS EL NOSTRE PRESIDENT?

No podem deixar de mostrar sorpresa per les paraules del President de la Generalitat el passat divendres 16 de març a Tribuna Terrassa, en les quals manifestava la necessitat de construir el Quart Cinturó, tot i respectant el territori i dialogant.

Sorpresa perquè el 4 de desembre la Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC) va demanar audiència al President per a transmetre-li directament les peticions de la CCQC, just l'endemà de la manifestació a Sabadell contra el Quart Cinturó i pocs dies després de la seva presa de possessió del càrrec. L'única resposta que hem obtingut ha estat el silenci. El gabinet de presidència ens va respondre amablement a finals de gener les nostres reiterades i insistents trucades, tot informant-nos que el president tenia una agenda molt plena i que ja trobaríem un moment més oportú per trobar-nos. Fins ara només hem pogut veure i sentir el nostre President fent referència a la imminència de la construcció del Quart Cinturó en unes quantes ocasions davant d'agents econòmics.

I a més la sorpresa va ser doble perquè el vigent Pla d'Infraestructures de Transport de Catalunya (PITC), que no podem dir pas que sigui del nostre gust ni que l'hàgim aprovat, estableix que el tram Terrassa – Granollers del Quart Cinturó no s'executarà fins després del 2016, després dels corresponents processos d'avaluació ambiental, estudis de mobilitat i determinació de reserva en la planificació territorial de la Regió Metropolitana establexin si és necessari o no. És xocant que el President parli del Quart Cinturó com si demà ja comencessin les obres de tot el tram, amb independència del planejament sectorial definit.

La sorpresa esdevé majúscula quan comparem el contingut del pacte de govern Entesa Nacional pel Progrés i la dinàmica autònoma i poc coherent amb el marc programàtic de govern que encapçala el nostre President. El pacte de l'Entesa estableix la revisió del PITC durant el 2007 en el marc d'un pacte nacional sobre infraestructures, i en el qual es prioritzaran i acordaran les principals actuacions amb els agents econòmics, socials, territorials i ambientals, a més, entre d'altres, del desplegament de la Llei de Mobilitat i l’aplicació de criteris com ara la disminució de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, la potenciació del transport públic (bus interurbà, ferrocarril de rodalies, etc.), el programa de planificació territorial...

Les apel·lacions que sovint fa el nostre President a la responsabilitat a hores d'ara ja semblen buides. La Campanya Contra el Quart Cinturó fa 15 anys que reclama un debat objectiu i rigorós sobre les infraestructures, un debat que passa necessàriament per definir com entenem la nostra relació amb el territori i quins reptes econòmics, però també ambientals, hem d'assumir. I hem manifestat manta vegades la nostra voluntat de participar en aquest debat obert, amb independència dels resultats.

Fa mesos ja que esperem una invitació al diàleg, i per això mai podrem deixar de sorprendre'ns quan ens trobem davant d'afirmacions com que “... el Quart Cinturó no és una imposició, sinó una necessitat que s'ha de fer amb determinació”. Encara avui la mateixa administració no ha estat capaç de definir quins dèficits infraestructurals tenim i quines prioritats han de marcar les inversions dels recursos públics. De dibuixar autopistes, autovies i trens d'alta velocitat l'administració en sap, però només amb això no assegurem ni el desenvolupament social, econòmic i ambiental, ni l'eficiència en la gestió del nostre territori i dels nostres recursos.

El nostre President ens mereix tot el respecte institucional, i és per això que l'interpel·lem públicament, ja que en privat no podem, a exercir el seu càrrec amb plenitud, d'acord amb els seus compromisos programàtics d'un govern d'Entesa Nacional de Progrés.

Senyor President, també en sou de nostre!?

1 Comments:

At 5:11 p. m., Anonymous Anònim said...

Doncs jo, com anòmim us diré el que cada cop pensa més gent que al principi li va semblar l'aposta d'ERC per Montilla com el mal menor: no hi havia tal mal menor, les dues opcions eren igual de dolentes. Quin FIASCO DE MONTILLA!!

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home