Infraestructures al Vallès: Qui perd el tren?

Des de fa anys tot el discurs públic sobre la manca d’infraestructures al Vallès acaba en la necessitat del Quart Cinturó, sense aturar-se a analitzar si aquesta autovia és realment necessària o, millor dit, si seria útil per resoldre els problemes de mobilitat.
I mentre van passant els anys, amb una inèrcia ancorada en un model de mobilitat caduc, que gira exclusivament a l’entorn del vehicle privat i del seu ús pràcticament individual, el transport ferroviari malviu amb una xarxa que ha quedat clarament obsoleta, amb trens amb menys capacitat de la que caldria i amb un gran protagonista:l’AVE, que s’emporta tota la inversió, però que no donarà servei als passatgers que fan servir abnegadament cada dia el tren de rodalies.
Perdre el tren. Perdre l’oportunitat d’adaptar-se als nous temps, de preparar-se pel futur. Perdre el temps dels usuaris de RENFE. Perdre els diners en un gran projecte viari, que generaria més trànsit, més desplaçaments amb cotxe, i més impacte sobre un Vallès ja molt urbanitzat.
Qui és qui perd el tren? Els que defensem un impuls decidit per a la xarxa de rodalies, amb nous combois, noves línies i una inversió continuada en manteniment? O els que s’entesten a reclamar més autopistes sense voler entendre que no són projectes de futur?