La nova autovia del president (I)

Hi havia una vegada un president la major afició del qual eren les autovies i les autopistes. Es passava hores i hores mirant-se els mapes del seu país imaginant-se on en podia posar de noves. En el seu país n’hi havia moltes, però ai las, eren de peatge. Els seus conciutadans es passaven hores parats en elles o anxovats en l’escàs i deficient transport públic de què disposaven. Malgrat això, més o menys, el votaven i ell aconseguia ser president.

Un dia un parell d'assessors que afirmaven ser uns grans experts es van presentar davant el President. Van dir que tenien la solució als problemes del transport de tot el país. Una nova autovia mai vista que desdoblaria l’existent i permetria a la vegada comunicar el sud amb el nord i relligar la comunicació de tots els pobles per on passés l’autovia. No seria de peatge, o més ben dit aquest no es veuria massa perquè estaria a l’ombra. Li garantien molts vots en les properes eleccions i tapar la boca a l'oposició.

El President, que era una persona seriosa, li agradava valorar els pros i els contres i per això preguntà:

- Però millorarem el transport públic?

- Sens dubte perquè hi podran passar autobusos.

- Però hi hauran més ferrocarrils i vies de tren?

- D’entrada no, però també podem fer un estudi per veure què fem quan estigui feta la nova autovia.

- Però no afavorirem els vehicles privats, augmentarem les emissions contaminants i de diòxid de carboni?

- Bé, això és un problema de motoritzacions i de tipus de combustible... No té res a veure amb l’autovia, que és quitrà i formigó.

- Però de petroli no en queda gaire, oi?

- Bé, però hi hauran motors d’hidrogen. No cal preocupar-nos.

- Però no augmentarem l'ocupació del territori i l’especulació urbanística?

- Però si això són calés, President!

- Però…

- President, potser hi haurà algú que no hi estarà d’acord, que hi veurà pegues… Però no es pot aturar el país. Aquesta és una infraestructura necessària per al progrés del país… Totes les persones intel·ligents ho veuen, i les altres ja les convencerem.

El President en quedà convençut. Amb una autovia així quedaria molt bé davant dels empresaris i, que coi, demostraria fets i no paraules.

Els assessors van demanar un ordinador que tingués prou memòria per simular el trànsit del país i poder escriure uns milers de fulles de documentació.

Continuarà...