Motiu i causa, els uns dels altres

Una mica de poesia per adonar-nos que cal mullar-nos
per aconseguir allo que volem.
El poema es va llegir el passat 20 d'octubre a Sta. Eulalia de Ronçana.


Et miro,
moltes vegades
no entenc el què dius,
no sé de què parles.

Em miro,
em sento petit, petita,
res sense importància.

Em queixo
voldria canviar
ser tot el que no he estat
fer tot el que no he fet.

A vegades,
la culpa la tenen els altres,
a vegades,
jo sóc tant culpable com ells.

Llavors rumio,
com es pot viure
de fer bombolles en l’aire.

I encara entenc menys,
no sé què estic fent
no sé què puc fer.

M’agradaria poder ensenyar
els racons que m’ha fet gran,
que m’han omplert de pau.

M’agradaria defensar el que estimo
sense haver de fer mal.

M’agradaria millorar
el que hi ha
i el que ja no hi és.

M’agrada pensar
que encara que només sóc humà,
puc ser important pels demés,
i que siguin com siguin
els puc arribar a estimar.

En acabat,
tu, jo,
nosaltres, vosaltres o ells
tots som motiu i causa
els un dels altres.

M. J. Corral