La nova autovia del president (i II)

A mesura que passaven els dies el President es posava nerviós perquè volia inaugurar l’inici de la construcció d’alguna infraestructura (no n’hi havia gaires per començar). Així que va ordenar al seu Conseller de carreteres que anés al despatx dels assessors a veure què feien.

El Conseller es va quedar sorprès en veure com a l’ordinador hi havia un simulador de cotxe de carreres i damunt la taula un estudi ple de pols que posava: Cierre autovía orbital, año 1960 y pico.

Abans que el conseller pogués dir res un dels assessors es va avançar.

- Hem fet un estudi exhaustiu de les preexistències i hem arribat a la conclusió que el que cal fer és el que fa quaranta anys que es va repetint… Però segui, segui – va dir assenyalant la cadira de davant la pantalla de l’ordinador-; estem simulant a quina velocitat podem anar en els trams més difícils... Xxxt, que no ho sàpiguen els d’Interior.

Com que el Conseller va aconseguir el rècord i li van assegurar que li farien unes imatges amb el PHOTOSHOP amb les quals demostrarien un impacte paisatgístic nul, se’n va anar molt satisfet i no va dir res al president.

Al cap d’un temps els assessors es van presentar davant el President i li van donar el projecte, el pressupost i la factura.

El President, que com hem dit era una persona seriosa que examinava els resultats, en veure que la simulació de trànsit no donava uns resultats meravellosos, ho va retreure als assessors. Ells contestaren que els resultats havien de ser interpretats per tècnics i que aquests no tenien cap dubte de la bondat de l’autovia.

En passar fulls i veure el que costava no va poder deixar de queixar-se de com n’era de cara.

- Tranquil President, que ens han esquilat durant anys i ara tindrem diners a manta… -digué el conseller del tresor que el tenia ben a prop.

El president rumià: “Bé, no sé... Això que tindrem més diners, no sé si serà veritat o només ho farem veure… Però es evident que no es pot aturar el país. Millor que quedin aturats els ciutadans a les carreteres… A veure, està clar: no vull que em critiquin. Val més fer-se el neci que perdre les eleccions.”

Per això l’únic que es va atrevir a dir, va ser:

- Per cert, el que proposeu estava planificat?

- Bé, podem adaptar la planificació per encaixar-la al nostre projecte –va contestar ràpidament el Conseller de carreteres.

- Doncs que així es faci –manà amb decisió el President.

Quan uns anys després va voler inaugurar l’últim quilòmetre el President va arribar 3 hores tard perquè el seu cotxe oficial va quedar retingut en un embús.