No al Quart Cinturó

Bloc d'informació sobre el Quart Cinturó.

dissabte, de gener 20, 2007

GR-97 o Quart Cinturó? (II)

I ara ve allò que us deia: no entenc les coses que fan els grans. Sé que volen fer una carretera, el Quart Cinturó, que passaria més o menys per tots aquests llocs que he conegut aquest any. I repeteixo, no ho entenc!. A l’escola, els professors, que són gent gran, no paren de repetir-nos que és molt important cuidar la natura. Com a l’esplai, ens porten a fer excursions i a visitar granges perquè coneguem els animals i el nostre entorn i aprenguem a estimar-lo i a cuidar-lo.

Però, unes altres persones, que també són grans, volen fer el Quart Cinturó que, per cert, no m’agrada gens ni mica el nom, sona a una cosa que et vol escanyar. I es veu que aquest Quart Cinturó farà desaparèixer tot allò que he descobert: els arbres, els camps, les granotes que canten per les rieres i els pagesos es quedaran sense les seves terres i el seu mitjà de vida.

A més, es veu que aquesta carretera passaria pel bosc de Can Deu i per l’ermita de Togores, on cada any fan aquell aplec on m’ho passo tan bé, i per la Salut i afectaria al torrent de Colobrers.

Ja us he dit que no entenc res; de carreteres n’hi ha moltes i de boscos també, però cada cop s’han d’anar a buscar més lluny, i aquests que tenim tan a prop de casa els volen malmetre. Ja sé que hi ha molts cotxes i gent que vol més carreteres on posar-los. Tanmateix, hi ha altres persones que prefereixen no tenir la carretera, amb el soroll i la contaminació dels cotxes, al costat de casa i a canvi tenir-hi uns quants camps i una mica de bosc.

Potser és una qüestió de gustos i opinions, però els pares i els seus amics, diuen alguna cosa de qualitat de vida i de sobreviure i de pensar en el futur del seus fills, o sigui jo. Doncs, si resulta que jo haig d’ésser un dels afectats i algú em preguntés, li diria que prefereixo poder caminar pel GR 97 que anar amb cotxe pel costat de l’ermita de Togores i li preguntaria quin dret tenen, els que decideixen aquestes coses, a fer malbé els boscos i els camps i ha deixar-me sense.

Potser no us ho creureu, perquè els grans us penseu que els nens no ens assabentem de res, però moltes vegades m’he preguntat amb quin dret la gent gran que mana decideix fer i desfer, sempre en nom del progrés. El que encara no he aconseguit entendre és qui progressa. Potser sí que encara sóc massa petit per aquestes coses.