Les raons del Quart Cinturó, per Fèlix de Blas

La decisió del Ministeri de Foment de publicar l’estudi informatiu del Quart Cinturó pot produir dues reaccions. La primera; desafecció política. Després de molts anys de debat, els partits polítics catalans arriben a un acord de mínims, sobre què i com ha de ser aquesta via, s’aprova al Parlament dins del Pla Territorial Metropolità de Barcelona amb el nom “Ronda del Vallès”. Desde Madrid, diuen que de Ronda del Vallès res de res, autovia pura i dura… I amb les mancances de l’estudi d’impacte ambiental actualitzat que marca la llei. Pels qui no entenem massa en política, aquesta actitud provoca un enorme desconcert. I més si afegim que l’Estudi s’ha publicat a finals de juliol, quan els ajuntaments i les entitats afectades estan de vacances i no tenen prou temps per analitzar-lo i fer al.legacions

La segona reacció podria ser buscar les raons per fer el Quart Cinturó.

Alguns diuen que el Quart Cinturó és necessari per descongestionar la B-30 i pel transport de mercaderies desde Algeciras fins a la Jonquera. La inversió s’ha de fer en el eix ferroviari del corredor mediterrani, doncs aquest transport és molt més rentable econòmica social i ambientalment.

Altres afirmen que cal fer Quart Cinturó per vertebrar els pobles del Vallès. Amb una autovia de tres carrils per sentit ? Cal apostar definitivament pel transport públic colectiu enlloc del vehicle privat. Invertir en la línia ferroviària orbital, recuperar els trajectes dels trens antics per trens lleugers o tranvies i millorar la xarxa secundària viària actual, com la carretera de Sabadell a Granollers.

I uns pocs asseguren que el Quart Cinturó és imprescindible pel progrés i el creixement econòmic del País. Això ja no s’ho creu ningú. Aquest fet ens ha de permetre canviar la mentalitat doncs no es pot admetre que el creixement sigui a costa de construir i fragmentar més el territori doncs si no posem ara el límit, en pocs anys tot el País quedarà enterrat sota l’asfalt i el formigó.

Pere Quart ja ho deia fa temps “com el Vallès no hi ha res” . I afegim “sempre que no s’hi construeixi cap carretera de més … “

Per això el 3 d’octubre tots a Sabadell per dir “ No al Quart Cinturó ! “


Fèlix de Blas. Grup d’Oposició al Quart Cinturó de Santa Eulàlia de Ronçana.

La punyalada, per Roger Prims i Vila

Ineptitud o mala fe? Mai acabem de saber quina d'aquestes qualitats guia determinades iniciatives polítiques, com ara presentar l'anunci d'informació pública del Quart Cinturó (l'anomenarem així, sense eufemismes orbitals) a tocar del mes d'agost, fet que situava el termini màxim per presentar al·legacions al projecte per al dijous 2 de setembre. No cal trencar-se gaire les banyes per entendre que una jugada com aquesta desactiva d'entrada qualsevol resposta organitzada potent i que la casta dirigent que ens ronda entén el concepte de participació ciutadana com un accessori cosmètic en l'exercici del poder al segle XXI. Tanmateix, o bé han estat conscients que se'ls veia massa el llautó (qui dimoni tenia temps d'estudiar-se com cal les 2800 pàgines de l'estudi informatiu en aquest termini i en ple mes d'agost?) o bé la ineptitud citada era qui guiava els seus passos perquè el termini de presentació d'al·legacions s'ha acabat ampliant fins al 4 d'octubre. Un bri de racionalitat benvinguda.

Però si l'anunci d'informació pública ja grinyolava pel fet d'haver-se fet efectiu el 30 de juliol (cada vegada que ho esmento me'n faig creus), el respecte a la pròpia legalitat ambiental espanyola ja fa una pudor de socarrim que tomba d'esquena: l'estudi informatiu no es podia fer públic sense haver clos abans un procés de tramitació ambiental que inclou consultes que s'han de traslladar a les parts afectades, fet que es va produir al juny; doncs bé, com es pot llegir a la nota de premsa del 16 de juliol d'enguany de la Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC), tot plegat ens condueix a un període d'almenys cinc mesos (en situem al 16 de novembre) abans la Dirección General de Carreteras no pugui iniciar la redacció d'un estudi d'impacte ambiental. Què ha succeït? Doncs que s'ha fet valer (s'ha convalidat per ser més exactes) un estudi anterior del 2004, ja caducat d'acord amb la legislació ambiental i així reconegut per una resolució del propi Ministerio de Fomento de l'abril d'aquest mateix any per tirar endavant l'anunci del 30 de juliol.

Així que quin és l'escenari se'ns presenta? A banda d'enfrontar-nos a un projecte que es passa per l'arc del triomf la legalitat ambiental o alguns preceptes del propi Pla d'Energia de Catalunya, a banda d'això, deia, i com assenyala la CCQC en particular i el sentit comú en general, això no respon a res més que a un interès electoralista particular del PSOE d'aquí, interessat en sintonitzar amb el poder socio-econòmic del país, malgrat aquesta façana progre tan estiregassada que s'entesten en mostrar (i que tan bé els ha anat històricament, no ens enganyem). Un fet que entra en la lògica d'anunciar, per exemple, que Chery, l'empresa automobilística del govern xinès, la més contaminant del sector, que paga sous de misèria als seus treballadors i que està perseguida per plagi per Daewoo i Nissan, entre d'altres mèrits, vindrà a instal·lar-se a la comunitat autònoma catalana i que crearà llocs de treball i que tot seran flors i violes. Au va.

I als que fa gairebé vint anys que ens enfrontem al Quart Cinturó, al costat o dins mateix de la CCQC, des de fora o des de dins dels ajuntaments, a nivell particular o en equip, ens queda el de sempre, restar aquí, tossudament alçats que diria el de Verges, defensant la terra. I defensar la terra en aquest cas no és pas oposar-se al progrés: és oposar-se a un determinat concepte de progrés que té el seu esquema fundacional en el desarrollismo franquista i que ha conegut un auge esplendorós amb la mentalitat nou-rica dels governants espanyols i catalans que basen les seves estratègies de desenvolupament econòmic en apostes caduques farcides d'interessos inconfessables i la resolució dels problemes del personal en funció de la durada de les legislatures.

Més textos de Roger Prims i Vila en el seu bloc http://sensefruirdelestipendi.blogspot.com/