No al Quart Cinturó

Bloc d'informació sobre el Quart Cinturó.

divendres, d’abril 27, 2007

LA CCQC DENUNCIA LA HIPOCRESIA DE LES ADMINISTRACIONS CATALANA I ESPANYOLA

La construcció d'un tram del Quart Cinturó es contraposa a les proclames per aturar el canvi climàtic.


La CCQC denuncia l'inici de la construcció del més gran monument a l'estultícia


Davant l'inici dels treballs previs de la construcció del tram Terrassa - Viladecavalls del Quart Cinturó, la Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC) denuncia l'actuació esbiaixada de les administracions en la defensa de l'interès públic. Quan encara ni la Generalitat ni el Ministerio de Fomento han acreditat la necessitat de la construcció del Quart Cinturó ni han avaluat la totalitat del projecte, aquest inici suposa una contradicció escandalosa amb les necessitats d'inversió en la xarxa ferroviària (manteniment i nova xarxa) i amb la suposada lluita contra el canvi climàtic. La construcció d'aquest tram no suposa en cap cas que aquesta via sigui necessària, ni que s'hagi de continuar fins a Granollers, la Roca o Sant Celoni. És només una mostra de com malversar els recursos públics, un gran monument a l'estultícia dels nostres governants.


La necessitat de millorar la connexió entre Martorell i Terrassa no pot ser mai l'excusa per construir una obra faraònica. Amb actuacions de reforma de l'actual carretera C-243c es podia haver donat resposta a l’escassa demanda i congestió en aquest trajecte, i destinar gran part dels recursos del QC a altres actuacions prioritàries i més efectives en l'ordenació coherent de la mobilitat a la Regió Metropolitana.


Els problemes de mobilitat al nostre territori no seran mai resolts amb més autovies, i més si no hi ha una atenció com a mínim al mateix nivell en la xarxa secundària de carreteres. Però els reptes que ens pertoca assumir en la corresponsabilitat que tenim pel canvi climàtic obliguen a afrontar l'ordenació territorial i de la mobilitat amb el màxim d'eficiència. En el cas de la mobilitat, la prioritat es diu transport col·lectiu.


Segons va quantificar al Parlament el mateix conseller del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, més d'un milió i mig de passatgers entre el setembre i el març han estat afectats per les anomalies o incidents de servei a la xarxa de Rodalies. Mancances com aquestes són les prioritàries.


La imatge de modernitat amb què la Generalitat pretén vendre Catalunya no passa per la construcció d'infraestructures mastodòntiques que s'adiuen amb contextos “desarrollistes” que semblaven ja oblidats. Afirmar que avui el QC és una necessitat és sinònim de no haver entès encara com afrontar amb rigor objectiu, eficiència i eficàcia econòmica l'ordenació de la mobilitat. Fins i tot alts càrrec polítics i tècnics reconeixen que el Quart Cinturó no millorarà la circulació a l’actual àmbit de congestió metropolitana. En el futur, el projecte del Quart Cinturó serà un bon exemple de què no s'ha de fer.


La CCQC denuncia la hipocresia de les administracions, que van prometent diàleg mentre tiren pel dret. Alerten del canvi climàtic, però no canvien de model, sinó que fomenten l'ús del cotxe i, per tant, l'augment de les emissions de CO2.


A tres setmanes de conèixer el resultat del contenciós administratiu contra l'aprovació de l'estudi informatiu d'aquest tram que ara es comença a construir, sembla que una vegada més l'administració opta per la política de fets consumats que dificulten marxes enrere o condicionen el diàleg del nou Pacte Nacional sobre Infraestructures.


Val a dir que les obres comencen sense que l'administració de l'estat i de la Generalitat hagin precisat com esmenaran l'impacte sobre la Xarxa Natura 2000 del tram d'Abrera, o hagin explicat perquè executen obres que es van licitar sense suficient dotació pressupostària. I en aquests casos, la responsabilitat és d'ambdues administracions i de les forces polítiques en el govern i a l'oposició.


Pel que fa a l'impacte sobre la Xarxa Natura 2000, cal recordar que el mes de març la Comissió Europea ja va obrir un expedient contra l'estat espanyol per haver posat en marxa el Plan Estratégico de Infraestructuras y Transportes (PEIT) sense avaluar l'impacte sobre els espais naturals protegits per la legislació ambiental comunitària, procediment que podria acabar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.


Una vegada més reclamem actuacions justificades i coherents als nostres representants polítics.