La nova autovia del president (i II)

A mesura que passaven els dies el President es posava nerviós perquè volia inaugurar l’inici de la construcció d’alguna infraestructura (no n’hi havia gaires per començar). Així que va ordenar al seu Conseller de carreteres que anés al despatx dels assessors a veure què feien.

El Conseller es va quedar sorprès en veure com a l’ordinador hi havia un simulador de cotxe de carreres i damunt la taula un estudi ple de pols que posava: Cierre autovía orbital, año 1960 y pico.

Abans que el conseller pogués dir res un dels assessors es va avançar.

- Hem fet un estudi exhaustiu de les preexistències i hem arribat a la conclusió que el que cal fer és el que fa quaranta anys que es va repetint… Però segui, segui – va dir assenyalant la cadira de davant la pantalla de l’ordinador-; estem simulant a quina velocitat podem anar en els trams més difícils... Xxxt, que no ho sàpiguen els d’Interior.

Com que el Conseller va aconseguir el rècord i li van assegurar que li farien unes imatges amb el PHOTOSHOP amb les quals demostrarien un impacte paisatgístic nul, se’n va anar molt satisfet i no va dir res al president.

Al cap d’un temps els assessors es van presentar davant el President i li van donar el projecte, el pressupost i la factura.

El President, que com hem dit era una persona seriosa que examinava els resultats, en veure que la simulació de trànsit no donava uns resultats meravellosos, ho va retreure als assessors. Ells contestaren que els resultats havien de ser interpretats per tècnics i que aquests no tenien cap dubte de la bondat de l’autovia.

En passar fulls i veure el que costava no va poder deixar de queixar-se de com n’era de cara.

- Tranquil President, que ens han esquilat durant anys i ara tindrem diners a manta… -digué el conseller del tresor que el tenia ben a prop.

El president rumià: “Bé, no sé... Això que tindrem més diners, no sé si serà veritat o només ho farem veure… Però es evident que no es pot aturar el país. Millor que quedin aturats els ciutadans a les carreteres… A veure, està clar: no vull que em critiquin. Val més fer-se el neci que perdre les eleccions.”

Per això l’únic que es va atrevir a dir, va ser:

- Per cert, el que proposeu estava planificat?

- Bé, podem adaptar la planificació per encaixar-la al nostre projecte –va contestar ràpidament el Conseller de carreteres.

- Doncs que així es faci –manà amb decisió el President.

Quan uns anys després va voler inaugurar l’últim quilòmetre el President va arribar 3 hores tard perquè el seu cotxe oficial va quedar retingut en un embús.

Acte 4C

2 de desembre de 2006

Acte sobre el Quart Cinturó

a Terrassa

Lloc:

Cau del Torrent de

Les Bruixes (carrer Colon)

Hora: 17:30 h

Amb la participació de Pep Monterde (ADENC)

La nova autovia del president (I)

Hi havia una vegada un president la major afició del qual eren les autovies i les autopistes. Es passava hores i hores mirant-se els mapes del seu país imaginant-se on en podia posar de noves. En el seu país n’hi havia moltes, però ai las, eren de peatge. Els seus conciutadans es passaven hores parats en elles o anxovats en l’escàs i deficient transport públic de què disposaven. Malgrat això, més o menys, el votaven i ell aconseguia ser president.

Un dia un parell d'assessors que afirmaven ser uns grans experts es van presentar davant el President. Van dir que tenien la solució als problemes del transport de tot el país. Una nova autovia mai vista que desdoblaria l’existent i permetria a la vegada comunicar el sud amb el nord i relligar la comunicació de tots els pobles per on passés l’autovia. No seria de peatge, o més ben dit aquest no es veuria massa perquè estaria a l’ombra. Li garantien molts vots en les properes eleccions i tapar la boca a l'oposició.

El President, que era una persona seriosa, li agradava valorar els pros i els contres i per això preguntà:

- Però millorarem el transport públic?

- Sens dubte perquè hi podran passar autobusos.

- Però hi hauran més ferrocarrils i vies de tren?

- D’entrada no, però també podem fer un estudi per veure què fem quan estigui feta la nova autovia.

- Però no afavorirem els vehicles privats, augmentarem les emissions contaminants i de diòxid de carboni?

- Bé, això és un problema de motoritzacions i de tipus de combustible... No té res a veure amb l’autovia, que és quitrà i formigó.

- Però de petroli no en queda gaire, oi?

- Bé, però hi hauran motors d’hidrogen. No cal preocupar-nos.

- Però no augmentarem l'ocupació del territori i l’especulació urbanística?

- Però si això són calés, President!

- Però…

- President, potser hi haurà algú que no hi estarà d’acord, que hi veurà pegues… Però no es pot aturar el país. Aquesta és una infraestructura necessària per al progrés del país… Totes les persones intel·ligents ho veuen, i les altres ja les convencerem.

El President en quedà convençut. Amb una autovia així quedaria molt bé davant dels empresaris i, que coi, demostraria fets i no paraules.

Els assessors van demanar un ordinador que tingués prou memòria per simular el trànsit del país i poder escriure uns milers de fulles de documentació.

Continuarà...

Infraestructures al Vallès: Qui perd el tren?

Des de fa anys tot el discurs públic sobre la manca d’infraestructures al Vallès acaba en la necessitat del Quart Cinturó, sense aturar-se a analitzar si aquesta autovia és realment necessària o, millor dit, si seria útil per resoldre els problemes de mobilitat.
I mentre van passant els anys, amb una inèrcia ancorada en un model de mobilitat caduc, que gira exclusivament a l’entorn del vehicle privat i del seu ús pràcticament individual, el transport ferroviari malviu amb una xarxa que ha quedat clarament obsoleta, amb trens amb menys capacitat de la que caldria i amb un gran protagonista:l’AVE, que s’emporta tota la inversió, però que no donarà servei als passatgers que fan servir abnegadament cada dia el tren de rodalies.
Perdre el tren. Perdre l’oportunitat d’adaptar-se als nous temps, de preparar-se pel futur. Perdre el temps dels usuaris de RENFE. Perdre els diners en un gran projecte viari, que generaria més trànsit, més desplaçaments amb cotxe, i més impacte sobre un Vallès ja molt urbanitzat.
Qui és qui perd el tren? Els que defensem un impuls decidit per a la xarxa de rodalies, amb nous combois, noves línies i una inversió continuada en manteniment? O els que s’entesten a reclamar més autopistes sense voler entendre que no són projectes de futur?

Repic de campanes

La premsa en va plena. Les selves tropicals de l’Amazònia o d’Indonèsia són destruïdes a gran velocitat. A l’Àfrica, nombroses espècies emblemàtiques es troben en perill. Podríem dir el mateix dels ecosistemes marins: les balenes o les tortugues es troben en greu perill. Més d’actualitat és l’ocupació del territori a la península ibèrica, amb els seus màxims exponents en el litoral mediterrani. Noms com els de Torrevella, Benidorm, Orpesa, Marbella, i un llarg etcètera estan associats a la cultura del “pelotazo” urbanístic: una gran porció de territori qualificada com a rústic i no urbanitzable és comprada a baix preu per, un temps després, ser classificada com a urbanitzable per una simple decisió municipal (amb la aquiescència de la Generalitat de Catalunya en el nostre cas). Aquestes reclassificacions solen ser una pràctica habitual dels ajuntaments; sigui per connivència amb els promotors de determinats projectes, sigui com a pràctica habitual per a reflotar (temporalment) unes economies municipals ofegades Ara bé, què pot fer que uns espais naturals de camps i boscos de sobte esdevinguin atractius per a ser urbanitzats? En el cas tan habitual del litoral, és evident que la mateixa proximitat del mar. En el cas del Vallès i de la resta de comarques veïnes, és evident que la proximitat a Barcelona. Ja fa anys que, en una bomba de rellotgeria lenta, ens hi han proliferat les urbanitzacions i els polígons industrials. En qualsevol cas, la ocupació urbanística dels espais naturals es veu terriblement accelerada quan prèviament s’hi ha construït una gran carretera. Això és especialment evident a la part sud del Vallès: seguint l'autopista A7-B30, actualment ja hi ha una massa quasi contínua d'urbanitzacions, polígons industrials, grans centres comercials... És per aquesta raó que les porcions del típic paisatge vallesà de camps i boscos que ens queden estan a la zona nord de la plana (entre d'altres: el riu Llobregat a Abrera (inclós en la Xarxa Natura 2000), la riera de Gaià (Viladecavalls), el Pla del Bonaire (Terrassa), el Bosc de Can Deu, el Torrent de Colobrers i Togores - Can Vilar (Sabadell), els boscos de Can Canyameres (Sentmenat), laTorre Marimon (Caldes de Montbui), el pla de Llerona i Marata (LesFranqueses). Doncs bé, si per poder urbanitzar la zona nord de la plana amb els màxims beneficis dels promotors i especuladors es necessita una autopista, els nostres governants els la donaran. Aquest i no un altre és l’objectiu que es pretén aconseguir amb la construcció del Quart Cinturó. Més enllà d’invocar-lo públicament com a element quasi-màgic per solucionar qualsevol problema de trànsit a la comarca, quan és analitzat detalladament i en privat l'administració reconeix que no els solucionaria i que inclús els agreujaria. Per tant, el problema d’aquesta autopista que ens amenaça els nostres paisatges i espais naturals no es redueix a l’impacte visual d’una carretera enorme, amb un nusos de connexions damunt mateix del Pla de Bonaire, per exemple. És tant o més preocupant la urbanització que (en 5, 10, 15 anys?) la seguirà d’una manera imparable. Així que, lamentem-nos per la destrucció de les selves tropicals de l’Amazònia, els esculls de corall, o les platges del mediterrani. Però sobretot, preocupem-nos, movem-nos pels espais naturals del costat de casa; per aquests paisatges de la plana del Vallès que no ens hem de deixar arrabassar i pels quals el Quart Cinturó constitueix la principal amenaça. No deixem que aquella frase de Hemingway “No et preguntis per qui toquen a mort les campanes. Toquen per tu” traslladada als espais naturals es faci realitat. El proper diumenge dia 3 a Sabadell, hem de sortir a defensar els nostres espais naturals.

Greus irregularitats i incoherències

Irregularitats:

1.La licitació del tram Viladecavalls-Olesa de Montserrat del QC s'ha fet sense suficient dotació pressupostària en els pressupostos generals de l'estat. Aquest fet, fonament del recurs d'alçada interposat (27 d'octubre), deixa la licitació en una situació irregular. El silenci administratiu al recurs en aquest cas esdevé positiu, de manera que demanarem l'executivitat de la suspensió de la licitació. La possible adjudicació seria feta en frau de llei.

2.El tram corresponent a Abrera afectarà de ple un dels espais incorporats a la Xarxa Natura 2000 (aprovació del mes de setembre), en concret un tram del riu Llobregat i l'espai conegut com Can Morral, a Abrera. Aquesta afectació hauria de suposar la necessària revisió de l'avaluació d'impacte ambiental i la consideració de l'alternativa zero o anàlisi d'alternatives, que necessàriament hauria d'incorporar l'estudi d'altres repartiments modals de la mobilitat. Aquesta demanda ha estat adreçada al Ministerio de Fomento i al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

3.En relació a la licitació de la redacció del projecte executiu de la Ronda Oest de Sabadell, també s'ha presentat un recurs d'alçada atès que l'acte administratiu estava mancat de suficient base jurídica, atesa la inexistència de l'aprovació de l'estudi informatiu. Aquesta licitació també ha de ser considerada suspesa ja que el silenci administratiu és positiu. Cal observar que l'aprovació parcial de la Ronda Oest entre la N-150 i la carretera de Matadepera només pretén posar pressió sobre els ens locals a l'hora de reclamar el tancament de la pota nord amb el Quart Cinturó, aprofitant les inversions de l'Estat a Catalunya.

Incoherència: Paraules d'un Secretari en funcions

El passat divendres el responsable de la redacció i aprovació del Pla d'Infraestructures de Transport de Catalunya proclamà la imminència de l'enllaç entre Terrassa i Sabadell amb el Quart Cinturó. Cal recordar que el PITC estableix que el Quart Cinturó entre Terrassa i Granollers entra en el segon període d'actuació, a partir del 2016, i prèviament ha de ser sotmès a avaluació ambiental, a anàlisi de repartiment modal per eixos de mobilitat i a consideracions del Pla Territorial Parcial de la Regió Metropolitana de Barcelona. Curiosament, les paraules tampoc no semblen coincidir amb els continguts del pacte de govern de l'Entesa. Cal considerar-les un excés verbal que posa en evidència que el Quart Cinturó no respon a necessitats de mobilitat ni a la rigorositat en la gestió.

Cultura del no planificar

El concepte “Cultura del no” és un artefacte semàntic molt ben projectat per persones il·lustres del nostre país per adaptar un concepte que ja ha estat retratat en altres contextos culturals: el “NIMBY” (Not in my backyard). La “Cultura del no” existeix en determinats conflictes, però la veritable cultura del no està instal·lada en determinats àmbits com a mecanisme de resposta a aquells que presenten alternatives al model de desenvolupament predominant.

L’apelació a “la cultura del no” és només una arma d’atac preventiu, una maniobra de distracció per defugir el veritable debat, i ocultar les grans mancances que ha tingut la inexistència de planificació territorial integrada. Som un país construït en base a planificació sectorial, de manera que el model final al qual tendim queda ocult. Els nostres governants sovint han amagat un disseny de país que no es pot explicitar perquè crearia fortes tensions i dissensions. Anar trampejant el dia a dia és més fàcil que definir el camí que seguim.

El “Llibre blanc de la gestió de la natura als Països Catalans” ja retratava aquestes mancances en la planificació l’any 1976. 30 anys després, tot i avenços en determinats camps, encara podem reproduir gran part del discurs. Acabarem algun dia planificant el país de manera integrada i contemplant també el territori com un recurs natural limitat?

No necessitem gestors de la realitat pendents només del creixement del PIB. Necessitem articular una societat complexa en els mecanismes decisoris i actors (institucionals i socials) que vulguin articular un país endreçat i responsable amb el seu propi futur.

Hem d’acceptar que es tirin endavant infraestructures tan inútils com perjudicials com el Quart Cinturó que no obeeixen a cap planificació coherent amb la preservació dels valors del territori?

Qui ha tingut interès en parlar de la “cultura del no” hagués estat més honest si hagués parlat de la “cultura dels torracollons”. S’hagués retratat a si mateix molt millor.

Concentració d'afectats pel servei de RENFE

La Campanya Contra el Quart Cinturó dóna suport a la Convocatòria feta per la PTP, CCOO i l'OCUC per concentrar-se el 29 de novembre a les 19:00 a l'Estació de Sants per exigir solucions immediates als retards i avaries que afecten els usuaris de RENFE.

Ens trobarem a les 18:45 h a la sortida que porta a la plaça dels Països Catalans.
Allà també farem difusió de la convocatòria de la manifestació del 3-D Contra el Quart Cinturó.

CONVOCATÒRIA: CONCENTRACIÓ D'AFECTATS PEL SERVEI DE RENFE:

La PTP, CC.OO. i l'OCUC convoquen els usuaris de Renfe descontents amb el servei de rodalies i regionals a una concentració el proper dimecres, 29 de novembre, a les 19:00 h, a l'Estació de Sants, sortida Pl. Països Catalans.

· Prou retards, avaries i mal tracte als usuaris de Renfe.

· Volem solucions als problemes de la xarxa.

· Primer el tren de tothom, rodalies, després el tren de pocs, l'AVE.

Que mai més tornin a sacrificar els trens de tothom !!

Fes-te escoltar i exigeix els teus drets !!

Vine a la concentració !!

Descarrega't el manifest i les octavetes i ajuda'ns a difondre-les entre els usuaris.

Tota la informació està disponible a www.laptp.org