No al Quart Cinturó

Bloc d'informació sobre el Quart Cinturó.

dijous, de novembre 23, 2006

Xerrades contra el QC

24 de novembre de 2006

Acte sobre el Quart Cinturó a Sentmenat

Lloc: Sala ECUS (antiga Biblioteca)

Hora: 20:00 h

Amb la participació de Toni Altaió (ADENC), Ramon Luque (Director General de Medi Natural), Pilar Dellunde (diputada ERC) i Oriol Rovira (ERC)

Organitzen: ADENC, GEPS, EUiA, ERC

24 de novembre de 2006

Xerrada informativa sobre el Quart Cinturó

Lloc: Sala de Plens de l'Ajuntament de Caldes de Montbui

Hora: 20:00 h

Organitzen: ICV, EUiA, ERC.

Col·labora: Campanya contra el Quart Cinturó

Llum contra el 4C


La Plaça de l'Ajuntament de Sabadell ha estat iluminada durant una estona per 10 cartells fets amb tub lluminós que deien NO 4C (No al Quart Cinturó). Es tracta d'una forma original de connectar l'espai personal de cadascú amb la definició i protecció del territori comú.

Els cartells han estat elab
orats per voluntaris, a partir del disseny de l'artista sabadellenc i membre de la campanya, Joan Vila-Puig. Després d'encendre'ls tots plegats, els cartells seran penjats en diversos balcons i finestres de la ciutat, en llocs ben visibles, per continuar mostrant el seu rebuig a aquesta infraestructura. Alguns cartells també han marxat a d'altres localitats, com Les Franqueses, Terrassa o Abrera.

La Campanya Quart Cinturó ja fa dies que està escalfant motors a aquesta i d'altres localitats afectades pel traçat de la via amb vistes a la propera manifestació del diumenge, 3 de desembre.

La convocatòria per la manifestació és a les 12h a la Plaça d'Antoni Llonch de Sabadell.

Quasi 15 anys de feina (II)

El moviment d’oposició al Quart Cinturó es va iniciar l’any 1992 i des de llavors s’han fet centenars de xerrades, taules rodones, algunes desenes de jornades i moltes mobilitzacions. La primera amb caràcter massiu va ser la marxa al bosc de Can Deu el maig de 1994, amb la participació de 4000 persones. Però això només va ser el començament...

  • Novembre 1994, Granollers: Manifestació-tractorada, amb la participació de més de 3.000 persones
  • Maig 1995: Acampada-concentració a Torrebonica, que va aplegar 2.000 persones
  • Maig 1995, Les Franqueses: Concert de Lluís Llach
  • Juliol 1995, La Roca del Vallès: Solemne enterrament i col·locació de la darrera pedra del Quart Cinturó
  • Maig 1996: Marxa-manifestació de Terrassa a Sabadell
  • Abril 1997: Manifestació simultània a Granollers i Sabadell. Es va formar una “N” humana a Sabadell i una “O” a Granollers, amb la participació de 5.000 persones
  • Juny 1998, Terrassa: Manifestació Aturem el Quart Cinturó, amb la participació de 4.000 persones
  • Any 2002: actes de commemoració dels deu anys d’oposició al Quart Cinturó amb el lema 10 anys Contra el Quart Cinturó: Ni l’han fet ni el faran!;
  • Desembre 2003: Manifestació No al Quart Cinturó: tothom a Abrera!
  • Juny 2004, Terrassa: Manifestació amb el lema Ara el podem aturar! No a un altre Bracons.

També s’han fet activitats que combinaven la sensibilització ambiental amb la mobilització activa, com ara la Campanya de senyalització d’indrets amenaçats pel Quart Cinturó, amb la col·locació de 300 rètols l’any 1996; o la promoció del Sender de Gran Recorregut de la Tordera al Llobregat (GR 97), inaugurat el maig de 1998, i que compta amb una guia de la Federació de Senders de Catalunya.

D’imaginació no n’ha faltat i cal dir que la CCQC ha trobat sempre complicitats amb els col·lectius locals quan s’ha dut a terme alguna activitat. D’altra banda, les 270 entitats que formen part de la campanya han anat organitzant al llarg de tots aquests anys els seus propis actes contra el Quart Cinturó donant difusió entre els seus associats i enfortint l’oposició al QC localment.

dimecres, de novembre 22, 2006

Vergonyes i Quart Cinturó

Article publicat al triangle aquest dilluns dia 20 de novembre.

El Quart Cinturó (QC) o Autovia Orbital és un projecte d’autovia amb l’objectiu d’unir l’Alt Penedès amb l’extrem nord-est del Vallès Oriental. Amb una traça paral·lela i molt pròxima a l’AP7, la seva construcció constituiria la pitjor agressió possible als importants espais naturals dels peus de la serralada prelitoral. No només per la destrossa directa que significaria, sinó per la dinàmica urbanitzadora que, amb tota seguretat, generaria al bell mig dels paisatges més genuïnament vallesans. De fet, el QC no és l‘única autovia prevista que ha de travessar el Vallès, ja que el recent Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya (PITC) preveu, entre d’altres, l’Autovia del Marge Esquerre del Besòs, l’Autovia del Tenes i la Interpolar Sud. Aquesta planificació de caire “desarrollista” negligeix el compliment dels compromisos inclosos en el Protocol de Kyoto i ignora els preocupants índexs de contaminació atmosfèrica a la Regió Metropolitana de Barcelona.

Molts dels principals problemes ambientals (contaminació atmosfèrica i acústica, destrucció i fragmentació d’espais naturals) tenen origen en el model d’infraestructures amb el qual es vol servir la gran mobilitat característica de la nostra societat. Aquesta enorme mobilitat podria ser ambientalment menys perniciosa amb un model de transport basat en el transport públic, sobretot ferroviari. Malauradament, el model de transport actual evoluciona just en sentit contrari. No només la nostra xarxa ferroviària és molt insuficient i mal gestionada, sinó que les previsions del PITC són que seguirà així durant molts anys. En canvi, la dispersió urbanística i la sobrevaloració de la cultura de l’automòbil posen cada dia a la carretera, en hores i itineraris coincidents, centenars de milers d’automòbils.

Al Vallès, és fàcil comprovar que els principals problemes de trànsit no són en sentit E-W a l’AP7 (problemes que suposadament el QC ajudaria a pal·liar), sinó en sentit N-S: fonamentalment, la comunicació entre Barcelona i el Vallès per la C58, en l’enllaç entre A7 i C58, i en determinats accessos, rondes i carreteres locals i comarcals. Sovint, els dèficits d’aquesta xarxa secundària acaben provocant, en una mena d’efecte dominó, el col·lapse a l’autopista en no poder distribuir apropiadament l’allau de vehicles provinent de l’autopista. La presència de peatges no fa sinó limitar les possibilitats de la xarxa d’autopistes, provocant greus disfuncions en sobrecarregar la xarxa secundària, i augmentant els problemes generals del sistema. El QC, que no és sinó una via ràpida de pas en l’eix E-O, no solucionaria els problemes reals, sinó que fins i tot, atesa la retroalimentació entre noves carreteres, dispersió urbanística i transport privat, estimularia encara més el col·lapse intrínsec del model de trànsit actual. Malgrat tot, es continua parlant d’ell com d’una mena de talismà per solucionar tots els problemes del trànsit.

El cert és que tant públicament com en nombroses entrevistes mantingudes amb diferents representants d’administracions i cambres de comerç s’admet que el QC no solucionaria els problemes de trànsit; però a continuació s’addueix que és una inversió que no es pot deixar perdre. Quin país el nostre! Tan sobrats anem que no cal racionalitzar les despeses? Ja no calen més hospitals ni escoles? Inclús en l’àmbit dels transports, com és que no es dediquen aquests diners al rescat dels peatges? Per què no es poden establir noves línies de trens o millorar les actuals? No és una vergonya que no passi setmana sense que la xarxa de trens de rodalies pateixi algun incident greu? I la vergonya diària (el no-incident de cada dia) de trens saturats i que fan tard? Només una dada: els 15 km del tram Abrera-Terrassa del QC representen quasi els mateixos diners que el pla de xoc de Fomento per als pròxims dos anys per tota la xarxa de rodalies. És clar, potser el QC serveix per fer veure que es fan coses, per tapar totes aquestes vergonyes. De passada, alguns faran l’agost amb l’orgia de ciment i totxo que se’ns prepara.

En resum, els vallesans ens hem de deixar prendre els paisatges rurals que ens identifiquen perquè els nostres governants no saben tapar-se les vergonyes d’una altra manera? El dia 3 de desembre, a les 10 h. a l’estació de RENFE de Sabadell Centre, hem de manifestar-nos contra tot aquest desgavell, en favor dels nostres espais naturals i d’un model alternatiu dels transports.

Més informació en ccqc.pangea.org i www.adenc.org

dilluns, de novembre 20, 2006

Vine a encendre rètols contra el QC



A partir del disseny de l'artista sabadellenc Joan Vila-Puig, i amb la seva col·laboració, hem fet rètols lluminosos contra el Quart Cinturó per penjar en alguns llocs estratègics on els vegi molta gent. En teniu una mostra a la Carretera de Barcelona, a Sabadell.

Dimarts 21, a la tarda farem l'acte formal d'encesa dels rètols. Serà a la Plaça Doctor Robert de Sabadell, a les 19:00 h. Si podeu col·laborar en aquest acte, hi haurieu de ser a les 18:45 h, per organitzar-nos una mica i si ens ho podeu confirmar prèviament millor encara (ccqc@pangea.org).

D'altra banda, encara en tenim alguns per vendre a 18 €, així que si teniu interés en posar un al vostre balcó (especialment si és un punt una mica estratègic) envieu-nos un missatge.

Perquè diem no al Quart Cinturó

Adjuntem un article de l'ADENC aparegut al Diari de Sabadell del dia 17 de novembre.

Hi ha poques coses amb les quals els ciutadans ens identifiquem tant com el paisatge que ens envolta des de petits. Als sabadellencs ens costa imaginar-nos que d’aquí uns anys ja no tinguem els camps i boscos de Togores, per exemple, i que en el seu lloc, quan els anem a buscar, els trobem sepultats sota un escalèxtric i d'innumerables enllaços. El mateix podríem dir de tants i tants paratges de la resta del Vallès.

Quan es planteja la possibilitat de construir-hi el Quart Cinturó, hem de pensar que aquest és el preu que pagarem: la desaparició certa de tots aquests paratges que ens identifiquen com a persones i com a ciutats del Vallès. Sobretot, si pensem que el Quart Cinturó serviria sobretot per a què tots els voltants de l’autovia, un cop construïda, poguessin urbanitzar-se fàcilment.

Però, a banda de constituir un entorn agradable per nosaltres, tenen algun valor aquests espais? Doncs sí. Recentment, l’ADENC va presentar en públic les principals conclusions d’un estudi, realitzat amb el suport econòmic del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, sobre els valors naturals de la plana del Vallès. I una d’aquestes conclusions torna a destacar el que diem des de ja fa anys, que els camps i boscos més propers a les nostres ciutats contenen valors naturals comparables (parlant per exemple, d’ocells, papallones o formigues) als dels espais naturals de la serralada com Sant Llorenç del Munt o Collserola. Per què els espais de serralada estan protegits i els nostres espais del Rodal no? Senzillament perquè costa relativament poc protegir zones de gran pendent i, per tant, de difícil urbanització. En canvi les grans extensions de plana on s’ubiquen els nostres camps i boscos tenen un altre destí per als que ens governen: tot aquest territori ha de quedar a disposició de la indústria del totxo.

Per a què ens entenguem bé. No és que l’ADENC i la Campanya contra el Quart Cinturó (CCQC) estiguem en contra del desenvolupament econòmic. Senzillament, volem un altre desenvolupament econòmic. No pot ser que mentre hi ha moltíssima superfície buida de polígons industrials ja construïts es continuï insistint en fer-ne més i més. És de sentit comú que les noves empreses s’ubiquin en els polígons industrials ja construïts. Tampoc podem acceptar que es construeixi més i més a costa els espais naturals que ens envolten, quan és evident que això no serveix precisament per tal que el preu de la vivenda, un dels principals problemes de la nostra societat, sigui més assequible. Per problemes d’espai, deixarem per un altre article la problemàtica de la mobilitat i dels transports i com difícilment el Quart Cinturó solucionarà res, mentre que altres mesures, com un sistema ferroviari realment digne d’Europa (amb qui tant ens comparem quan convé) sí que ho farien.

En definitiva, ens oposem al Quart Cinturó perquè no és cap solució als problemes de transport que patim i en canvi, serviria per a, en primera instància, destruir els camps i boscos dels quals podem fruir al costat de casa, perquè després l’especulació els acabi de sepultar sota el ciment. És el moment, doncs, de pensar-nos bé quin futur volem. Si volem mantenir el nostre paisatge tradicional, els camps i boscos del Rodal, o si preferim un horitzó ple d’autovies a l'estil del Baix Llobregat. El dia 3 de desembre hem de dir-hi la nostra.