Article publicat al triangle aquest dilluns dia 20 de novembre.
El Quart Cinturó (QC) o Autovia Orbital és un projecte d’autovia amb l’objectiu d’unir l’Alt Penedès amb l’extrem nord-est del Vallès Oriental. Amb una traça paral·lela i molt pròxima a l’AP7, la seva construcció constituiria la pitjor agressió possible als importants espais naturals dels peus de la serralada prelitoral. No només per la destrossa directa que significaria, sinó per la dinàmica urbanitzadora que, amb tota seguretat, generaria al bell mig dels paisatges més genuïnament vallesans. De fet, el QC no és l‘única autovia prevista que ha de travessar el Vallès, ja que el recent Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya (PITC) preveu, entre d’altres, l’Autovia del Marge Esquerre del Besòs, l’Autovia del Tenes i la Interpolar Sud. Aquesta planificació de caire “desarrollista” negligeix el compliment dels compromisos inclosos en el Protocol de Kyoto i ignora els preocupants índexs de contaminació atmosfèrica a la Regió Metropolitana de Barcelona.
Molts dels principals problemes ambientals (contaminació atmosfèrica i acústica, destrucció i fragmentació d’espais naturals) tenen origen en el model d’infraestructures amb el qual es vol servir la gran mobilitat característica de la nostra societat. Aquesta enorme mobilitat podria ser ambientalment menys perniciosa amb un model de transport basat en el transport públic, sobretot ferroviari. Malauradament, el model de transport actual evoluciona just en sentit contrari. No només la nostra xarxa ferroviària és molt insuficient i mal gestionada, sinó que les previsions del PITC són que seguirà així durant molts anys. En canvi, la dispersió urbanística i la sobrevaloració de la cultura de l’automòbil posen cada dia a la carretera, en hores i itineraris coincidents, centenars de milers d’automòbils.
Al Vallès, és fàcil comprovar que els principals problemes de trànsit no són en sentit E-W a l’AP7 (problemes que suposadament el QC ajudaria a pal·liar), sinó en sentit N-S: fonamentalment, la comunicació entre Barcelona i el Vallès per la C58, en l’enllaç entre A7 i C58, i en determinats accessos, rondes i carreteres locals i comarcals. Sovint, els dèficits d’aquesta xarxa secundària acaben provocant, en una mena d’efecte dominó, el col·lapse a l’autopista en no poder distribuir apropiadament l’allau de vehicles provinent de l’autopista. La presència de peatges no fa sinó limitar les possibilitats de la xarxa d’autopistes, provocant greus disfuncions en sobrecarregar la xarxa secundària, i augmentant els problemes generals del sistema. El QC, que no és sinó una via ràpida de pas en l’eix E-O, no solucionaria els problemes reals, sinó que fins i tot, atesa la retroalimentació entre noves carreteres, dispersió urbanística i transport privat, estimularia encara més el col·lapse intrínsec del model de trànsit actual. Malgrat tot, es continua parlant d’ell com d’una mena de talismà per solucionar tots els problemes del trànsit.
El cert és que tant públicament com en nombroses entrevistes mantingudes amb diferents representants d’administracions i cambres de comerç s’admet que el QC no solucionaria els problemes de trànsit; però a continuació s’addueix que és una inversió que no es pot deixar perdre. Quin país el nostre! Tan sobrats anem que no cal racionalitzar les despeses? Ja no calen més hospitals ni escoles? Inclús en l’àmbit dels transports, com és que no es dediquen aquests diners al rescat dels peatges? Per què no es poden establir noves línies de trens o millorar les actuals? No és una vergonya que no passi setmana sense que la xarxa de trens de rodalies pateixi algun incident greu? I la vergonya diària (el no-incident de cada dia) de trens saturats i que fan tard? Només una dada: els 15 km del tram Abrera-Terrassa del QC representen quasi els mateixos diners que el pla de xoc de Fomento per als pròxims dos anys per tota la xarxa de rodalies. És clar, potser el QC serveix per fer veure que es fan coses, per tapar totes aquestes vergonyes. De passada, alguns faran l’agost amb l’orgia de ciment i totxo que se’ns prepara.
En resum, els vallesans ens hem de deixar prendre els paisatges rurals que ens identifiquen perquè els nostres governants no saben tapar-se les vergonyes d’una altra manera? El dia 3 de desembre, a les 10 h. a l’estació de RENFE de Sabadell Centre, hem de manifestar-nos contra tot aquest desgavell, en favor dels nostres espais naturals i d’un model alternatiu dels transports.
Més informació en ccqc.pangea.org i www.adenc.org
